El Liceu estrena una òpera amb mil habitants del Raval

‘La gata perduda’ vol celebrar la diversitat del barri

Yacine Diop, de Top Manta, xerra amb la figurinista Montse Amenós en presència del compositor, Arnau Tordera, la llibretista, Victoria Szpunberg, i el director d’escena, Ricard Soler És la primera òpera comunitària que munta el Gran Teatre del Liceu. I si l’objectiu era obrir-se al Raval i a la seva gent, que les 40 nacionalitats representades al barri prenguessin l’escenari i es reivindiquessin mitjançant un gènere a priori burgès i exclusiu, la fórmula no ha pogut funcionar millor. De fet, ja abans d’estrenar-se, els pròxims 5 i 7 d’aquest mes, La gata perduda ha canviat coses.

Així ho afirma Cristina Colomer, la directora dels cors amateurs que participen en aquesta òpera i que després de quatre anys –pandèmia pel mig– de procés de creació, s’han convertit en el Cor del Raval. 350 veus que, segons el llibret de Victoria Szpunberg, no es resignen a ser manipulades i li donen la rèplica al magnat que busca sotmetre el barri. De les seves mans caldrà recuperar la gata de Botero que han robat...

La dramaturga catalana proposa un text contemporani que no defuig la realitat, al contrari, dibuixa un barri en tota la seva diversitat, però que es deu en part a la fantasia que busca Arnau Tordera, el compositor. La seva partitura està pensada per a professionals i no professionals, per als qui ha estat un repte saber-se la música de memòria i moure’s per l’escena.

“A més, calia integrar diferents tradicions i disciplines sonores que ens fessin emocionar a tots –apunta el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar–, de manera que la música connecta amb l’òpera però també amb el musical i la música de cinema”.

Tordera busca la màxima expansió vocal dels solistes associant cada personatge a un estil. Així, a la soprano Rocío Martínez li encomana el bel canto; al tenor Albert Casals, l’heroisme romàntic; a Marta Infante, l’expressionisme. També canten Pau Armengol, Joan Sáez, Óscar Peñarroya i Dianne Ico. Per a alguns, Tordera explora les possibilitats que permet la veu no impostada.

Unes 70 associacions i institucions del Raval han format part del projecte, amb l’estreta col·laboració de la Fundació Tot Raval i la complicitat del Districte de Ciutat Vella. I tot el barri s’ha endinsat en el procés de creació artística, incloent-hi la construcció tècnica... o, si més no, la cessió d'espai per fer assajos. En són un exemple La Paloma, on han pogut anar familiars dels participants, o el Macba, el CCCB, La Filmoteca, el Museu Marítim...

El Conservatori del Liceu hi posa l’orquestra, dirigida per Alfons Reverté. Ricard Soler dirigeix l’escena, Adrià Pinar firma l’escenografia i el vestuari porta el segell de Montse Amenós, confeccionat per Top Manta i Dona Kolors, un projecte que dona oportunitats formatives a dones en situació de prostitució. La seva directora, Núria Casanovas, assegura: “No havíem participat mai en una òpera i desconeixíem què volia dir una òpera... Ha estat un procés fet amb molta il·lusió. Diu molt que el Liceu col·labori amb entitats petites del territori”.

El director general del Liceu, Valentí Oviedo, assegura que ja és hora que els teatres posin en pràctica la voluntat de transformació social. “L’accessibilitat no és només una manera de parlar”, diu, abans d’enumerar les variables que han derivat d’aquesta experiència.

Una d’aquestes variables és el projecte europeu Traction, Opera cocreation for a social transformation, que veu la cultura i la tecnologia com a claus per a una societat inclusiva. Una altra és Sínia, centre que s’ocupa de persones amb paràlisi cerebral i que ha col·laborat amb l’Escola Massana en la confecció dels cartells.

“Per primera vegada les escoles del Raval han format part del Petit Liceu i Liceu Aprèn”, diu Oviedo, que anuncia que el projecte continuarà viu a través d’una instal·lació artística de Domestic Data Streamers i arquitectes TAKK. Es podrà veure al Saló dels Miralls del 4 al 7 d’octubre. Ah, i un butlletí explica La gata perduda en set idiomes. ●

“L’accessibilitat no és només una manera de parlar, és hora que els teatres vulguin ser transformadors”

El llibret de Victoria Spunzberg mostra les tensions entre un magnat i un cor de 350 veus del Raval