L’art d’encisar

Intèrprets: Carles Pachón (baríton); )leur Barron (mezzo), Milos Bulajic i Julius Drake (piano)

Lloc i data: Recinte Modernista de Sant Pau, (28/IX/2*22)

Ha començat, reafirmant la seva entitat, aquest destacat cicle de lied que rememora cada any la magnífica Victòria dels Àngels. I ho ha fet –en un canvi d’última hora i amb bon criteri– amb la mezzo Fleur Barron, que acompanyada per Julius Drake també van inaugurar l’any passat. En un pla altament positiu, els va precedir el baríton Carles Pachón, en un petit programa però complex amb lieder de Brahms, Schubert i Mozart. Important donar a conèixer aquest jove d’òptimes condicions, potència, color, timbre que, amb un bon mestre, podrà obtenir resultats òptims, a més del que ha demostrat en aquesta ocasió. Enhorabona doncs.

I amb el duo Fleur Barron-Julius Drake vam tenir el plat fort de la nit. Ja vam parlar l’any passat d’aquesta brillant mezzo nascuda a Irlanda del Nord, tot i que amb un itinerari vital que conjuga Orient, Amèrica i actualment Londres, on resideix. En síntesi, i en un espai tan especial com la sala Domènech i Montaner decorada i il·luminada amb un gust singular, aquesta cantant encisa, captiva, que és una mica més que encantar, en una aliança excepcional amb l’oient. Perquè s’expressa en l’aspecte vocal, el tractament musical i l’expressió del rostre en una síntesi molt assumida i personal, gens forçada per l’escena i molt adequada al caràcter de l’obra que interpreta. A més de lieder molt profunds de Schubert ( Tiefes Leid) o l’encara més Totengräbers D 842, de fort caràcter malenconiós i molt ben expressats, el programa alternava amb autors del segle XX com Dutilleux, Ives o un meravellós Messiaen de gran interpretació.

Acompanyada d’un pianista sensacional en el gènere, Fleur Barron va mostrar la seva ductilitat, subtil en el registre agut, interioritat en el discurs, i una especial capacitat de comunicació que la situa en les essències del lied. ●