La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Nobel Jelinek inaugura la temporada de la Beckett amb ‘Viatge d’hivern’
Un mar d’escuma rep l’espectador quan se submergeix a l’espectacle Viatge d’hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert), basat en l’obra d’Elfriede Jelinek. Diem basat perquè la dramaturga austríaca, premi Nobel de Literatura el 2004, escriu textos teatrals que tot seguit han de passar per la creació dramatúrgica de qui els vol portar a escena.
En aquesta ocasió, han estat Magda Puyo i Marc Villanueva els que han acceptat el repte de fer-la, i a més ell n’ha fet la traducció i ella l’ha dirigida. El dia 5 d’octubre s’estrenarà a la sala Beckett, on inaugura temporada.
Laia Alberch, Pepo Blasco, Rosa Cadafalch, Clara Peya i Encarni Sànchez són els artistes que donen vida als personatges de Jelinek. “L’obra presenta la fredor, la dificultat, la violència de viure per a la condició humana”, explica Toni Casares, director de la Beckett.
A l’obra es qüestionen moltes coses de la societat actual, com la dependència de les xarxes socials: “Som una puta cabina telefònica”, diu el personatge que interpreta la ballarina Encarni Sànchez. O el feixisme: “Estem encantats de plantar cara al resultat de les eleccions a Itàlia amb la nostra petita aportació –declara Casares–. Hem de posar un mirall davant de la merda on estem instal·lats. Perquè és una muntanya de merda, per molt blanca que sigui”, diu en referència a l’escuma que omple l’escenari i que va perdent volum a mesura que avança la funció.
Puyo dedica l’obra “a les dones iranianes”, i explica que un dels personatges diu: “Soc una dona i res em pertany”. La directora vol donar volada a l’obra de Jelinek “perquè és desconeguda”, i esmenta la pel·lícula La pianista, de Haneke, amb Isabelle Huppert, com el que la gent coneix més. “És molt irònica i dura, i a l’obra hi ha ironia i desesperança, farsa, drama íntim i música”.
Una música que signa i interpreta Clara Peya, que explica:
“L’obra presenta la fredor, la dificultat, la violència de viure per a la condició humana”, afirma Toni Casares
Viatge d’hivern
“La música no és tota meva. Em plantejava si havia d’agafar Schubert o no. El perverteixo? El 80% no és Schubert i el 20% és Schubert passat pel meu sedàs”. Viatge d’hivern és una coproducció de la Beckett amb Cassandra Projectes Artístics, i es podrà veure a la sala del Poblenou fins al 30 d’octubre. ●