Atrapats a l’aparador

Ahir divendres cap al migdia, Neymar Jr, el jugador brasiler que amb Lionel Messi i Luis Suárez va formar part d’aquell espectacular trident d’atacants del Barça (només de recordar-ne els noms, encara fa impressió), va publicar un tuit on s’hi llegia: “Parlen de democràcia i de moltes coses, però quan algú té una opinió diferent, és atacat per la mateixa gent que parla de democràcia. Aviam qui ho entén”. Unes hores abans, el candidat populista a la reelecció com a president del Brasil, l’ultra Jair Bolsonaro –Tropical Trump, com l’anomenaven als Estats Units– havia publicat un vídeo promocional de la seva candidatura, on hi apareixia Neymar, participant en una d’aquestes coreografies vergonyants que tothom troba tan simpàtiques a Tik Tok. “Vota, vota e confirma 22 é Bolsonaro!”, feia la tornada, que Ney acompanyava amb un somriure de conill.

Vint-i-quatre hores abans, Cristiano Ronaldo també havia estat motiu d’escarni per haver compartit una estona amb el psicòleg clínic Jordan Peterson, flagell del moviment woke i autèntica celebritat mundial, gràcies a les gires que ha fet per promoure els seus best sellers ( 12 regles per a la vida, Més enllà de l’ordre) on parla amb profusió de Carl Jung, Aleksandr Solzhenitzin, Jean Piaget o la Bíblia. En una entrevista al programa Piers Morgan Uncensored, d’aquesta setmana, Peterson revelava el motiu de la trobada amb el Bicho. Com a consol per la pèrdua d’un dels dos bessons que esperava amb la seva dona, un amic li va enviar vídeos de conferències de Peterson, i el portuguès va voler conèixer el psicòleg canadenc perquè necessitava consell per afrontar la fase final de la seva carrera.

El mateix divendres, rememorant els fets de l’1 d’octubre del 2017 a El món a RAC1, Jordi Basté va punxar les declaracions de Gerard Piqué, quan va reaccionar en directe a l’atonyinada que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van clavar als catalans desarmats que havien anar a votar. Després d’anys d’haver sigut l’ase dels cops del nacionalisme espanyol, tot i haver conegut la glòria amb l’uniforme de la roja, Piqué a penes podia contenir les llàgrimes…

D’un temps ençà, sobretot als mitjans de comunicació tradicionals, sentim repetida la idea que els futbolistes d’avui dia viuen instal·lats en una torre d’ivori de la qual sembla impossible fer-los baixar. Però cada dia es poden trobar mil exemples per demostrar que la realitat els colpeix, els manipula i els confon com ens colpeix, manipula i confon a la resta de mortals. El món, atrapat en una i mil xarxes, s’ha fet molt petit. I les celebritats ho tenen cada cop més difícil per fugir d’estudi, per passar desapercebuts o, simplement, per desaparèixer.

Les celebritats ho tenen cada cop més difícil per fugir d’estudi i per passar desapercebuts