La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els ajuts a les famílies són l’últim escull en la negociació dels pressupostos
Hisenda vol aprovar els comptes del 2023 durant el pròxim Consell de Ministres
El Govern espanyol vol tancar els pressupostos generals del 2023 i aprovar-los durant el Consell de Ministres de dimarts vinent. El Ministeri d’Hisenda reconeix que aquesta és la intenció. Però només queden 72 hores i encara hi ha qüestions encallades, malgrat l’acord sobre el paquet fiscal. Els socis de l’Executiu, de manera paral·lela a l’“impost de solidaritat” a les grans fortunes o a la rebaixa de l’IRPF a les rendes inferiors a 21.000 euros, negocien un bloc de mitja dotzena de mesures socials destinades a les classes més vulnerables d’una banda, i a les famílies, de l’altra. Seran els últims comptes públics de la legislatura i la coalició hi vol deixar la seva empremta.
És un cap de setmana d’intensos contactes per intentar desbloquejar les qüestions pendents relatives a la despesa. Hisenda ja ha encaixat la principal problemàtica, que era l’increment de la inversió en Defensa i que es farà repartint partides a través dels Programes Especials d’Armament, i ara només queda tancar aquests serrells, no menors, perquè Pedro Sánchez i Yolanda Díaz puguin fer-se la tradicional foto amb el llibre dels pressupostos.
El centre de la negociació en aquest moment és la llei de famílies. El PSOE i UP van acordar que la norma estaria a punt al setembre, però ja ho han incomplert. El problema és que els socis no es posen d’acord a l’hora d’impulsar tres aspectes: l’ampliació progressiva dels permisos de maternitat i paternitat a 24 setmanes el 2026, la prestació universal per criança de 100 euros mensuals (ara només la cobren les mares que treballen) i que les famílies monomarentals amb dos fills siguin considerades com a nombroses i puguin gaudir de 48 setmanes de permís per descendent. Encara no hi ha acord, malgrat que fa un any que negocien.
El PSOE i UP també debaten sobre una millora de les prestacions socials a través d’una pujada de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM). Es tracta de l’índex fet servir per a la concessió de prestacions socials, calcular les pensions no contributives o l’Ingrés Mínim Vital. Treball demana d’imprimir una forta pujada per recuperar que va estar deu anys pràcticament congelat i, fins i tot, vincular-lo a l’IPC, tot i que saben que és pràcticament impossible. En aquest moment és de 579,02 euros.
UP també reclama al PSOE que
Sense acord per elevar les baixes de maternitat a 6 mesos i per fer universal la prestació de 100 euros per fill
es reverteixi una de les mesures laborals que va prendre Mariano Rajoy quan va arribar al govern. El 2012 va anunciar la rebaixa de la prestació d’atur a partir del setè mes, d’un 60% a un 50% de la base reguladora del salari. El rescat bancari acabava d’executar-se i era necessari retallar. Ara el Govern espanyol estudia tornar a elevar el càlcul, cosa que milloraria les prestacions d’atur de llarga durada.
La coalició continua discrepant, així mateix, sobre la quantia pressupostària dedicada a la dependència, al pla corresponsables d’Igualtat i també sobre un dels grans conflictes de la legislatura: la llei d’habitatge. Díaz n’ha fet una casus belli i reclama directament al PSOE que es modifiqui la norma per incloure una intervenció de tots els lloguers. Transports es remet a la negociació parlamentària amb els socis. Una de les lleis icòniques de la coalició continua encallada i sense que sembli que es pugui desbloquejar. ■