La CEOE ensenya les dents

Els empresaris han fet pinya davant el que consideren un conjunt d’agressions del Govern central. Des de la pujada d’impostos fins al canvi del marc regulatori i passant per una autèntica campanya de desqualificacions davant la societat. I tot això enmig d’un clima electoral cada vegada més crispat. Tal com deia el líder històric de la patronal José María Cuevas, “en temps d’eleccions, cada ovella amb la seva parella”. Això explica que el president de la CEOE, Antonio Garamendi, hagi decidit anunciar la seva renovació per als pròxims quatre anys sense que s’hagi produït cap fissura. Unitat total per fer front a l’ofensiva de l’Executiu.

Les pressions sobre el patró de patrons aón molt fortes. No només des dels sindicats, que han anunciat una onada de protestes, sinó també des del Govern, des d’on s’anima els treballadors a anar a la vaga. A la CEOE s’hi argumenta que és com si el Govern de les esquerres no fos conscient que estem davant una guerra econòmica i que per guanyar-la “necessita els empresaris i les empreses”.

L’Executiu pretén asseure a la taula de negociació la patronal perquè signi un pacte de rendes per als pròxims tres anys. L’objectiu és que els treballadors no perdin poder adquisitiu a mitjà termini, sense tenir en compte que Espanya s’ha empobrit amb la invasió d’Ucraïna.

És com si no hagués passat res, però sí que ha passat. Els costos financers, el preu de les matèries primeres, la factura energètica i els costos laborals s’han disparat d’una manera que han drenat els beneficis empresarials. I sense guanys no hi ha inversió ni ocupació. Aquesta és la raó per la qual no accepten clàusules de revisió salarial. Tots han d’acceptar la part del cost que està tenint la guerra.

“Els sindicats semblen haver-se convertit en correu de transmissió del Govern o viceversa”, se sent als despatxos de la CEOE. “Això fa impossible qualsevol tipus d’acord tripartit, ja que qui hauria de fer d’àrbitre fa d’ariet”.

La pujada del salari mínim interprofessional és un paradigma clar del que està passant: “És una decisió estrictament del Govern. Llavors, per què volen la nostra signatura?”. Una cosa semblant es repeteix amb els funcionaris o les pensions. “La pujada ja està fixada, per què ens convoquen a negociar un pacte de rendes?”. En definitiva, no es pot parlar quan no hi ha res que es pugui pactar. Les decisions ja han estat preses. S’ha donat prioritat als interessos electorals sobre una sortida equitativa a la crisi.

Però Pedro Sánchez necessita una fo

Garamendi està disposat a aguantar davant vagues i desqualificacions

to davant Brussel·les i la societat que demostri que tot ha estat consensuat, que és un Govern dialogant. I per això cal que la patronal i els sindicats facin d’aduladors una vegada més. Tot i això, les coses han canviat i Garamendi està disposat a aguantar, encara que rebi moltes vagues i desqualificacions.