“Per nosaltres és important acostarnos als clients i poder oferir assessorament i productes especialitzats per a una gestió de riscos eficaç i prudent”

cinc milions de treballadors menys–, i això força els salaris al i els preus a l’alça. Per això creu que l’objectiu d’un 2% d’inflació no s’aconseguirà fins a finals del 2024 i principis del 2025.

A Europa, en canvi, la inflació és fonamentalment pels preus alts de l’energia, a causa de la guerra a Ucraïna, que han contaminat la resta de productes. Creu que veurem taxes d’inflació en tots els països de la zona euro fins a la segona meitat de l’any vinent. El BCE haurà d’endurir la seva que toca. “Realment –va dir– estan enfocats a controlar la inflació i s’han oblidat del creixement. El primer, per ells, és controlar la inflació per poder tenir, després, un creixement sa”. Als Estats Units el reequilibri ja ha començat als béns de consum i al sector immobiliari. Als serveis encara no s’ha arribat al punt d’inflexió, així com tampoc als salaris. Per això la Reserva Federal continuarà amb una política monetària dura fins a refredar la creació d’ocupació, o fins i tot destruir-la, fins que els salaris s’ajustin”.

Explica que, en canvi, la situació a Europa és diferent, ja que no hi va haver tants estímuls monetaris ni fiscals. La protecció pública es va fer, a més, amb ajuts directes als que ho necessitaven més, ja fossin famílies o empreses (ERTO). La clau, aquí, són els preus de l’energia, el risc de la segona ronda inflacionista i la debilitat de la divisa, que també és molt inflacionista. Per tot això caldrà apujar més els tipus d’interès, tot i que no tant.

Gerardo Puerta estima que, en aquest cicle de pujades, el nivell màxim dels tipus d’interès d’intervenció als Estats Units serà d’un 4,5%. Els tipus a llarg termini a deu anys ja estan entre un 3,5% i un 4%. A Europa, a parer seu, hi ha dubtes seriosos de fins on els podrà pujar el BCE, potser al voltant d’un 2,5%, tot i que el mercat està començant a descomptar nivells pròxims a un 3%. “L’important –va dir– és que calibrin correctament la quantitat de restricció monetària introduïda i l’impacte”. La restricció de liquiditat, a més, tensa el finançament i encareix els tipus d’interès.

Jordi Guasch, director de Mercats Espanya de Banco Santander, va tancar l’acte amb unes paraules d’agraïment a tots els assistents i participants. Va dir que per a l’entitat és important ser a