La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nord Stream, història d’un fracàs
El sabotatge dels gasoductes els converteix en risc de seguretat més enllà de l’energia
Els dos gasoductes Nord Stream sota les aigües del mar Bàltic estaven ja clínicament morts, sense enviar gas natural rus al mercat europeu malgrat que les seves entranyes continuaven plenes del preuat hidrocarbur, però les quatre fuites de gas trobades aquesta setmana en la controvertida infraestructura n’han redactat el certificat de defunció definitiu. Invalidats ja molt probablement com a vies de transport de gas en el futur, els Nord Stream s’han convertit, tot i això, en un element de risc per a la seguretat europea més enllà de la simple contesa energètica de subministraments i preus.
El sabotatge dels conductes submarins en el context de la guerra a Ucraïna, amb totes les sospites occidentals dirigides –sense esmentar-ne el nom– cap a Rússia, eleva el temor a Europa que Vladímir Putin adopti noves i perilloses formes de pressió a l’exterior ara que el curs dels combats en territori ucraïnès li és advers.
El Nord Stream 1 –que funcionava des del 2011 i que va ser operatiu, tot i que no sempre a ple rendiment, fins a inicis d’aquest setembre– i el Nord Stream 2 –que, acabat de construir a finals del 2021, no va arribar a activarse mai– il·lustren, a més, el monumental fracàs de la política energètica d’Alemanya, que es va centrar durant anys en el proveïdor rus sense admetre la dimensió geopolítica dels gasoductes implicats.
Mentre la UE, els Estats Units i països de l’est europeu alertaven del seu potencial per asfixiar Ucraïna com a país de trànsit de gas rus cap a Europa, governs alemanys de diferent color, des de l’impulsor inicial d’aquest projecte germanorús el 2005 –el socialdemòcrata Gerhard Schröder– fins a la seva hereva i continuadora –la democristiana Angela Merkel–, insistien a presentar-lo com una iniciativa purament comercial.
Fins i tot al gener, en plena tensió internacional per la possibilitat que hi hagués una invasió russa d’Ucraïna –que passaria un mes després, el 24 de febrer–, l’actual canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz, qualificava encara el Nord Stream de “projecte del sector privat” i deia que les accions per protegir Ucraïna eren “una qüestió diferent”.
Els dos gasoductes –cada un de doble ramal, per tant, es tracta de quatre canonades– recorren 1.230 quilòmetres connectant la badia russa de Narva amb la costa bàltica alemanya, i van ser concebuts per poder injectar junts fins a 110.000 milions de metres cúbics de gas natural rus a l’any al mercat europeu.
Van ser construïts pel consorci internacional Nord Stream AG, amb seu a Suïssa i controlat a un 51% per la gasista estatal russa Gazprom.
En el consorci hi participen quatre grans empreses europees: les alemanyes E.ON i Wintershall DEA (15,5% cada una), la neerlandesa Gasunie i la francesa Engie (9% cada una). Construir el Nord Stream 2 va costar uns 9.500 milions d’euros, mentre que el Nord Stream 1 es va pressupostar en 7.400 milions, però s’estima que va costar 8.800 milions. Els russos van desemborsar entorn de la meitat del milionari import, i els altres, la resta.
Va ser Gerhard Schröder que, just abans de perdre la Cancelleria –va ser canceller del 1998 al 2005–, va acordar amb Putin la construcció del primer Nord Stream. El 8 de setembre del 2005, només deu dies abans de les incertes eleccions a Alemanya que van conduir Angela Merkel per primera vegada a la Cancelleria, Schröder va rebre a Berlín el president rus i tots dos van rubricar un pla germanorús per construir un gasoducte a través del mar Bàltic. Merkel va beneir el pla, que va seguir enda
Alemanya no va voler admetre durant anys l’abast geopolític del projecte que van iniciar Putin i Schröder
Els conductes ja no enviaven gas a Europa, i ara és gairebé inviable que n’hi enviïn, guerra a Ucraïna a banda
vant malgrat l’annexió il·legal russa de Crimea el març del 2014. Només a mitjans del 2018, la llavors cancellera va admetre de mala gana el seu abast geopolític, que Ucraïna havia estat denunciant des dels seus mateixos inicis.
Ara, el sabotatge, l’autoria del qual està oficialment per discernir, i les seves implicacions afegeixen nous contorns a la tensió energètica i de seguretat entre Occident i Rússia per la guerra a Ucraïna.
Dimarts, en plena alarma per les fuites dels Nord Stream, s’inaugurava el nou gasoducte Baltic Pipe, que portarà gas de Noruega a Polònia via Dinamarca. “Rússia pot intimidar els europeus a través d’un acte de sabotatge; perquè si són capaços de fer esclatar aquests gasoductes al llit marí del Bàltic, també podrien fer-ho amb el nou gasoducte”, va dir a Reuters Kristine Berzina, investigadora del German Marshall Fund.
Els governs de Dinamarca i Suècia, països en les aigües dels quals de zona econòmica exclusiva es van trobar les quatre fuites de gas dels Nord Stream, es van afanyar a assegurar ja di