L’operador notifica que el Nord Stream 2 ja no perd gas i que no s’ha buidat

marts que no consideren els fets un atac militar contra el seu territori.

Amb tot, forces de seguretat sueques i daneses han redoblat la vigilància, i també unitats especials de la policia alemanya patrullen amb helicòpters i embarcacions el mar del Nord i el mar Bàltic. “Ens prenem seriosament les amenaces actuals i ens protegim”, va dir la ministra alemanya de l’Interior, Nancy Faeser, al Süddeutsche Zeitung.

Alemanya s’integrarà en un equip d’investigació conjunt del que va passar amb Dinamarca i Suècia. Instituts sismològics danesos i suecs havien registrat dues explosions submarines compatibles amb les hores i ubicacions de la doble fuita en cada un dels gasoductes. Segons els investigadors nòrdics, “probablement van correspondre a una càrrega explosiva de diversos centenars de quilos”, detalla una carta enviada a l’ONU per aquests dos països escandinaus.

La televisió dels Estats Units CNN, remetent-se a tres fonts, va assegurar que personal europeu de seguretat havia observat vaixells i submarins de l’armada russa no lluny dels llocs de les fuites. Quan se li va demanar sobre el tema, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va replicar que a la zona hi ha una presència més gran de l’OTAN.

Ahir, Dinamarca va anunciar a Twitter que el Nord Stream 2 havia deixat de perdre gas, segons va informar el consorci operador dels gasoductes a la seva Direcció General d’Energia. El gasoducte encara conté gas. “La pressió de l’aigua ha tancat més o menys la canonada, per tant, el gas que és dins no pot sortir; encara hi ha gas a la canonada”, va explicar a Afp el portaveu del Nord Stream 2, Ulrich Lissek. Gazprom estima que han sortit dels dos gasoductes uns 800 milions de metres cúbics de gas.

Els Nord Stream contenien gas, però ja no l’enviaven a Alemanya ni, per tant, al mercat europeu. Gazprom i l’operadora dels conductes van assegurar que no poden pronosticar quant de temps es trigarà a reparar els danys. “Les múltiples fuites submarines signifiquen que és probable que cap dels gasoductes ja no enviï gas a la UE durant el pròxim hivern, independentment dels desenvolupaments polítics de la guerra a Ucraïna”, raona la consultora de riscos Euràsia Group. Si amb aquest tomb Rússia sembla que perd un element de pressió sobre Europa, altres analistes assenyalen que simplement Putin hauria decidit donar a les canonades un altre ús geopolític amenaçador, més enllà del seu mer caràcter de via de transport de gas.

En un altre sobresalt per a l’emergència energètica a Europa, Gazprom va anunciar ahir que deixa de subministrar gas a Itàlia a través d’un gasoducte que passa per Àustria, país que sí que continuarà rebent-ne. El motiu esgrimit pels russos és que l’operador austríac no hauria confirmat determinats canvis regulatoris. Tant Gazprom com l’empresa italiana Eni van assegurar que treballen per resoldre la qüestió, però la desconfiança i la tensió estan servides. ●