La Vanguardia (Català-1ª edició)
Lula da Silva, a les portes d’una probable victòria electoral històrica
Temor que el bolsonarisme no accepti el resultat d’avui a les urnes
Per optimitzar audiència, el canal Rede Globo va decidir retransmetre l’últim debat electoral just després de la telenovel·la Pantanal. Van aconseguir 18 milions de televidents. Però referent a melodrama, tensió narrativa i personatges que susciten emocions fortes d’amor i odi, ni Pantanal pot competir amb les eleccions presidencials que se celebren avui al Brasil.
Primer protagonista: Luiz Inácio Lula da Silva, el president més estimat del món, segons va comentar Barack Obama el 2010. Va governar durant vuit anys d’espectaculars conquestes socials legislades pel Partit dels Treballadors (PT) entre el 2003 i el 2011. Després va ser empresonat durant 19 mesos en un calabós de 15 metres quadrats, condemnat per presumptes delictes de corrupció després d’un judici farcit d’irregularitats que va ser després anul·lat pel Tribunal Suprem.
Amb més d’un 50% de la intenció de vot, segons les últimes enquestes, l’expresident i líder sindical, nascut fa 76 anys en la pobresa més absoluta del nord-est rural, sembla que està a punt de governar per tercera vegada. Encara que no ho aconsegueixi avui en la primera volta és molt probable que triomfi en la segona, el 30 d’octubre.
Però la campanya mediàtica i jurídica desplegada contra Lula ha deixat empremtes. L’expresident provoca un rebuig visceral en un segment de l’electorat ja nostàlgic per aquelles megamanifestacions que van recórrer l’avinguda Paulista a São Paulo amb ninots inflables de Lula en uniforme de presidiari. Un senyal del canvi de temps: el PT ja ha reservat un espai a la mateixa avinguda aquesta nit per a la celebració.
El segon protagonista, un 14% per sota de Lula als sondejos, és l’actual president, Jair Bolsonaro, excapità paracaigudista de 67 anys, icona de la nova extrema dreta mundial i admirador de la dictadura militar (1964-1988). Després d’una desastrosa gestió negacionista de la pandèmia (el Brasil té la letalitat més gran del món després dels EUA) i amb la desnutrició cridant ja a la porta de 30 milions de brasilers, Bolsonaro ha patit un desgast irreversible. Però manté un suport d’una base activista molt combativa.
Alimentats per les xarxes socials bolsonaristes, aquests votants desconfien radicalment de les enquestes –sobretot, les gestionades pels grans mitjans Rede Globo i Folha de São Paulo.
Fins i tot pitjor, creuen, sense cap fonament, que les autoritats electorals han preparat un frau electoral per impedir una victòria de Bolsonaro. “No es qui va guanyar el debat, però Bolsonaro guanyarà les eleccions”, va dir cap al tard de divendres un visitant, d’uns 55 anys, davant la residència presidencial a Brasília, on un grup de joves soldats van abaixar la bandera brasilera al so d’una trompeta. “El que diuen les enquestes és tot mentida”, va afegir. Dins de l’edifici, una obra racionalista d’Oscar Niemeyer, Bolsonaro i els seus assessors s’havien reunit per planificar la vigília electoral. El resultat es va veure l’endemà al matí, en un terrabastall de botzines i motors de gran cilindratge. La desfilada de motocicletes que va sortir del recinte presidencial encapçalat per Bolsonaro, semblava una alerta que els bolsonaristes no s’apartaran del poder sense fer molt soroll.
El Brasil és la quarta democràcia més gran del món, amb 156 milions de votants registrats i un sistema de vot obligatori. S’elegirà també diumenge 513 membres de la Cambra Baixa, una tercera part del Senat, així com els governadors en 27 estats.
El pròxim capítol del drama pot ser encara mes tens. Si Lula guanya en primera volta avui, és bastant probable que Bolsonaro denunciï un inexistent frau seguint al peu de la lletra l’exemple de Donald Trump. “Si hi ha frau, molta gent es llançarà al carrer”, va dir un policia que vigilava l’entrada del recinte presidencial. Segurament tenia coneixement de causa. Gairebé la meitat dels policies militars participen activament en xarxes bolsonaristes. Alhora Bolsonaro ha omplert la seva administració de militars. El seu candidat a la vicepresidència és un general de l’exèrcit, Walter Braga Neto. El ministre de Defensa, Sergio Nogueira, un altre militar, ha exigit la participació de les forces armades en una auditoria de les eleccions.
Molts es creuen el missatge del PT que una victòria de Lula avui eliminarà la possibilitat d’accions bolsonaristes al carrer. Però es tracta més aviat d’una tàctica astuta per guanyar més vots tàctics. El cert és que “als bolsonaristes els és igual que sigui la primera o la segona volta; es llançaran contra qualsevol victòria que no sigui de Bolsonaro”, va dir Lucio Rennó, analista polític de la Universitat Nacional de Brasília. Malgrat tot això, l’ambient al Brasil no és d’un país que s’acosti a un cop d’Estat. “És plausible que en alguns estats hi pot haver reaccions fortes bolsonaristes, però no em sembla possible un cop al Brasil avui”, va dir Rennó.
La possibilitat d’una victòria avui de Lula depèn de dos factors: el vot tàctic anti Bolsonaro i l’abstenció. L’expresident ha d’arrabassar vots als dos candidats centristes, Ciro Gomes i Simone Tebet. Però la bona actuació de tots dos al debat de dijous pot dificultar el transvasament de “vots útils”. Lula, en canvi, va haver de lluitar amb un atac ja no de telenovel·la sinó de farsa, de l’anomenat pare Kelmon, candidat de tall bolsonarista, vestit a l’estil de Rasputín. “A Lula li va costar de respondre a les acusacions de corrupció; jo pensava que guanyaria en primera volta, ara no”, va dir Merval Pereira, columnista d’O Globo.
El segon factor és l’abstenció. Els votants de baixos ingressos, l’aclaparadora majoria favorable a Lula, són els menys propensos a votar malgrat que sigui obligatori. “Abans els partits et portaven a les urnes; ara has d’anar pel teu compte i la gent no té diners”, va dir dimarts en Wilmar, un petit agricultor a Marabá. Hi ha un altre factor: la por. “Molts votants temen els bolsonaristes sobretot a les perifèries de ciutats com a Rio o en àrees rurals”, va dir Luis Felipe Miguel, de la Universitat Nacional de Brasília. ●
El ministre de Defensa ha exigit que les forces armades participin en una auditoria electoral