La Vanguardia (Català-1ª edició)
El gas del Caspi dona oxigen polític als proeuropeus de Bulgària
Les eleccions legislatives d’avui poden veure l’ascens dels partits prorussos
Un gasoducte que connecta Grècia amb Bulgària i que facilitarà la distribució de gas procedent de l’Azerbaidjan als països d’Europa oriental va ser inaugurat ahir amb una cerimònia a Sofia, en presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president azerbaidjanès, Ilham Alíev, entre altres caps d’Estat i de Govern. Bulgària, Macedònia del Nord, Romania i Sèrbia es beneficiaran d’un nou interconnector amb el gasoducte Transadriàtic (TAP).
L’esdeveniment no podia ser més oportú per a les forces polítiques proeuropees de Bulgària: avui se celebren noves eleccions legislatives, i la qüestió del gas, entesa com a posicionament cap a Occident o cap a Rússia, ha estat capital durant la campanya electoral.
Després de trencar-se al juny la coalició de govern encapçalada pel partit reformista proeuropeu Continuem amb el Canvi, els proeuropeus van témer que els socialistes, fins aleshores socis de govern, promoguessin reprendre els acords amb la subministradora russa Gazprom –trencats després que Sofia es negués a pagar en rubles el gas–, d’acord amb el govern interí impulsat pel president Rumen Radev, cosa que va provocar protestes ciutadanes a l’agost. També va quedar detingut un subministrament de gas liquat nord-americà. El govern de Kiril Petkov (Continuem amb el Canvi) havia expulsat més de 70 diplomàtics russos, cosa que deixava més obert el debat sobre la guerra d’Ucraïna en un país eslau membre de la UE i de l’OTAN, però abans molt dependent de Rússia.
Per a Bulgària, el gas del Caspi suposa una tercera part de les seves necessitats, i més endavant espera que s’ampliï el subministrament. L’interconnector amb Grècia “significa llibertat; llibertat de la dependència del gas rus”, va remarcar Von der Leyen.
La incògnita de les eleccions legislatives d’avui és si la passa que van fer ahir pot limitar l’ascens del corrent prorús que ja no representen els socialistes, partidaris d’una entesa amb Moscou, sinó la formació ultranacionalis
El TAP connecta Grècia amb Bulgària; passa per Romania, Macedònia i Sèrbia, i allunya tothom de la dependència russa
ta Renaixement, a qui se li vaticina un 11% del vot.
Tret d’això, no s’espera una sortida immediata a la situació de provisionalitat que hi va haver al juny, quan l’altre membre de la coalició va donar un cop de porta, juntament amb els socialistes, el partit Existeix Tal Poble, un producte populista dirigit pel showman Slavi Trifonov. Continuem amb el Canvi i el seu líder, Kiril Petkov, han perdut acceptació popular, i les enquestes li donen al voltant d’un 19%. El beneficiari, i aparent favorit, és ni més ni menys que Boiko Boríssov, amb un 25% d’intenció de vot al seu partit, el GERB. Cal recordar que Boríssov va ser tres vegades primer ministre i és una figura especialment polèmica; al març va ser detingut per corrupció.
Els búlgars tornen a les urnes amb poc entusiasme, segons els sondejos, que apunten a una participació molt baixa. Són les seves quartes eleccions en menys de dos anys –entre legislatives i presidencials–, cosa que representa una despesa considerable. Si s’espera una abstenció d’un 55%, en canvi, hi ha més de 6.700 candidats a diputat –un per cada mil votants potencials– aplegats en 23 partits. ●