Bòsnia, tres dècades de paràlisi

A Bascarsija, l’antic barri otomà de Sarajevo, els casquets de bales es venen com a souvenirs turístics. Se’n fan clauers, bolígrafs i fins i tot figuretes amb forma de tanc o avió. “Els que brillen són falsos, fabricats a la Xina; els veritables són els que són bruts i tenen restes de pólvora”, precisa un dels botiguers del carrer del Coure.

Bòsnia i Hercegovina fa tres dècades que intenta girar full d’una guerra que va deixar més de 100.000 víctimes entre el 1992 i el 1995 i que va enfrontar serbis, croats i bosnianomusulmans. Des d’aleshores algunes façanes de la ciutat han estat repintades, però la majoria conserva els errors de punteria dels franctiradors serbis. En un d’aquests edificis picats ara s’hi anuncien classes de ioga. En un altre, diversos cartells electorals d’una desena de partits en cobreixen els forats.

Avui se celebren les novenes eleccions des de la signatura dels acords de pau de Dayton, en què es va establir l’estructura política actual: dues entitats, una per als serbis i una altra per a croats i musulmans; així com tres presidents, un en representació de cada grup. Aquest sistema, tutelat per la comunitat internacional, “volia representar totes les parts implicades en el conflicte, però ha acabat perpetuant les divisions ètniques”, afirma Semir Mujkic, editor del Balkan Investigative Reporting Network (BIRN), principal observatori de memòria històrica i seguiment de l’extrema dreta de la regió.

Aquestes fractures són especialment visibles a la capital. A l’altre costat del riu Miljacka, a Sarajevo Est, mig miler de persones acudeixen a un míting electoral a la plaça de Sèrbia.

Aquest barri forma part de la República Srpska, l’entitat autònoma que comprèn la meitat del territori del país. El seu president des del 2010, Milorad Dodik, entra al pavelló com a favorit a les enquestes.

Traficant de cigarrets durant la guerra, va començar la seva carrera política durant la dècada dels 2000 amb un discurs moderat, fins i tot obert a la idea d’Europa. Però els seus últims anys al poder s’han caracteritzat per una deriva nacionalista i negacionis

Dodik, president de l’entitat autònoma sèrbia, sostinguda amb els diners russos, parteix com a favorit

ta dels crims de guerra comesos pels serbis. El seu projecte més important és, segons ell mateix, “la independència de la República Srpska, amb algun tipus de vinculació estatal amb Sèrbia”.

Però, per això, necessita aliats. “Tenim el territori, el suport de la població i comptem amb un poder executiu i legislatiu efectiu”, respon a La Vanguardia. “Només ens fa falta reconeixement internacional”, afegeix. Durant aquest mateix míting electoral Dodik presumeix de bones relacions amb la Xina, Hongria i especialment amb Vladímir Putin, a qui anomena directament “amic”.

Rússia està darrere de les principals inversions econòmiques al país i ha ofert suport incondicional a una possible secessió. Aquesta mateixa setmana el Kremlin i Gazprom han donat el vistiplau al projecte d’un gasoducte amb Sèrbia i a la construcció de diverses centrals elèctriques de gas a la República Srpska. A canvi, Dodik ha fet servir el seu vot a la presidència tripartida per bloquejar totes les sancions de Bòsnia i Hercegovina contra Rússia des de l’inici de la invasió d’Ucraïna. “Dodik està esperant el moment propici”, afirma Mujkic. La guerra el va fer guanyar momentum, però les derrotes recents de l’exèrcit rus han