Més pena que glòria

Amb més pena que glòria l’independentisme va commemorar el cinquè aniversari de l’1-O. Els ponts entre les dues grans formacions sobiranistes estan trencats, perquè discrepen no només en la tàctica i l’estratègia, sinó també perquè existeix una lluita ferotge per l’hegemonia independentista. Per a ERC és important la Catalunya futura, però encara ho és més el govern del present. Els republicans no van ser mai un partit cohesionat, però s’han mostrat així en els darrers temps. Es diria que segueixen el model del PNB: qui mana és la cúpula de la formació i el president gestiona la realitat a partir del full de ruta que estableix el partit. Al contrari, JxCat, que és hereva del món convergent mal que els pesi, ha perdut la clara jerarquia del passat i el comandament està en mans d’una hidra de tres caps, els de Carles

JxC ho té difícil per seguir en el Govern, perquè ERC no els donarà cap marge

Puigdemont, Laura Borràs i Jordi Turull, als quals no els acaba de funcionar el GPS.

El president Pere Aragonès està aprofitant aquesta crisi per presentar-se a la societat catalana com un polític amb determinació, que no està disposat a passar cap deslleialtat. Va cessar sense contemplacions el seu vicepresident Jordi Puigneró perquè no li va informar que el portaveu del seu partit al Parlament l’anava a amenaçar amb una moció de confiança. JxCat no es va atrevir a respondre al cessament estripant les cartes i ha entrat en un túnel del vent que els afebleix. L’executiva de la formació va decidir no decidir i esperar que les bases els diguin divendres si han d’abandonar el Consell Executiu o no. “Junts ha de prendre una decisió ja i, si no ho fa, la prendré jo”, els ha dit Aragonès als seus socis amb una rotunditat que ofereix poc marge. El president no restituirà Puigneró, ni acceptarà que els socis li marquin les regles del joc. “Han de decidir si són govern o oposició, no es poden ser les dues coses alhora”. No és temps per a cors esbojarrats. JxCat només podrà seguir empassant-s’ho tot. Però en política dona una pèssima imatge transitar amb els pantalons abaixats. Poden fer apostes, però JxCat té poques sortides. I malgrat que la dignitat cotitzi a la baixa, la humiliació encara fa posar vermell. El que deia, poc a celebrar en aquest aniversari. ●