Reacció fiscal del Govern espanyol

Finalment el Govern de Pedro Sánchez ha entrat en la subhasta de rebaixes fiscals i electorals que el Partit Popular i les seves comunitats autònomes van iniciar. En línies generals ho ha fet seguint les directrius de l’OCDE, l’FMI i el Banc Central Europeu, que, en els últims informes, recomanaven un esforç fiscal de solidaritat dels més rics i l’atenció als més vulnerables de la societat, i del teixit productiu.

Des d’aquí hem defensat que, abans d’adoptar nous canvis tributaris, calia deflactar la tarifa de l’IRPF per restablir l’equilibri fiscal després de la intensa pujada de la inflació, que ha fet que molts paguin més pels mateixos ingressos reals. El fenomen ha actuat com una pujada fiscal silenciosa que reporta abundants ingressos a l’Estat.

Però el Govern central no ha deflactat la tarifa de l’IRPF amb caràcter general, sinó que ho ha fet per a les rendes més baixes, les inferiors als 21.000 euros anuals, alhora que ha apujat a 15.000 euros el mínim exempt. Són el 50% dels treballadors. En realitat, l’Executiu no els ha abaixat els impostos, encara que ho sembli en termes nominals, sinó que els deixa igual en termes reals. En canvi, no passa el mateix per a les rendes mitjanes, que és on se situa el gruix de la recaptació. Per a elles no es deflacta la tarifa de l’IRPF i, per tant, aquestes rendes mitjanes hauran d’afrontar l’augment de la pressió fiscal en fred, que comporta no haver introduït ajustos en els trams corresponents de la tributació per renda per evitar l’impacte de la inflació. Les classes mitjanes, doncs, tornen a ser les grans pagadores i les que sostenen en gran part el país.

L’esforç de solidaritat fiscal que s’exigeix als que més tenen pot semblar important quantitativament, i en realitat ho és, però els 23.000 contribuents milionaris a qui afecta probablement podran assumir-lo perfectament. A la pràctica, bàsicament els únics que hauran de tributar pel nou impost de solidaritat són els qui no paguen l’impost de patrimoni, la majoria residents a Madrid. Amb això el Govern espanyol, indirectament, harmonitza en part la tributació de l’impost de patrimoni en tot l’Estat. També pugen les rendes de capital a partir de 200.000 euros (17.000 contribuents).

On sí que hi ha rebaixa real, tot i que molt moderada, és en l’impost de societats per a les petites i mitjanes empreses, així com en els autònoms, mentre que s’incrementa a les grans, també moderadament. Totes les mesures citades són per al 2023. El 2022 tot seran beneficis extra per a l’Estat, que –i aquest és el gran consol– som tots. ●

Les classes mitjanes són les grans pagadores en les noves reformes impositives per al 2023