Líders clonats

En un joc de miralls, els líders es clonen. No deixa de ser cruel aquest axioma si ens aventurem a afirmar que Raül Romeva va anar a la presó només perquè abans va existir Ianis Varufakis. De la bellesa i excel·lència de Barack Obama van arribar Emmanuel Macron o Pedro Sánchez, però també Albert Rivera i Pablo Casado –a qui se li va exigir ser després barbut i màrtir–. Del mastodont mal educat que envaeix les habitacions i Twitter de Donald Trump van arribar Boris Johnson o Santiago Abascal, i amb una aroma Michele Obama, perfumada i culta, Laura Borràs.

En ocasions, el líder es decanta fins a trobar l’adequat. Així, vam tenir Inés Arrimadas a la barra de l’autoxoc defensant la seva gang, i va arribar des d’una novel·la d’Evelyn Waugh Cayetana Álvarez de Toledo, que era com la cosina fina i esnob amb què Inés només coincidia a l’estiu. Arrimadas va funcionar si entenem que una granota bullint en una cassola funciona i Cayetana no gaire, però d’elles surt Díaz Ayuso, de qui no saps mai si és espavilada, oportunista o res. Però de Lina Morgan i Margaret Thatcher va sortir Esperanza Aguirre i va governar mil anys.

Macarena Olona va provar d’afaitar els seus barbuts però no va poder i els ha fet un set. I ha pogut fer-ho perquè la versió italiana d’on beu –Giorgia Meloni– li ha donat un baló d’oxigen com la versió de Felicità en espanyol l’hi va donar a la carrera en hores baixes de Romina & Al Bano.

I nosaltres…? Què passa a la nostra petita vila gal·la…? De quin model ens arriben Pere Aragonès, Elsa Artadi –Hillary Clinton?–, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Salvador Illa o Albert Batet...? És difícil d’endevinar, la qual cosa podria ser un argument a favor d’una personalitat política pròpia. Argument que cau pel seu propi pes quan recordes que a tots ells, tu ja els coneixes. Tots van ser monitors teus en la infantesa. Tocaven la guitarra i tots estimaven la seva mama i La Caixa. ●

De Lina Morgan i Thatcher va sortir Esperanza Aguirre i va governar mil anys