La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Per ser optimista cal pensar a llarg termini”
● La nostàlgia del passat, l’esgotament pel present i la dificultat de planificar el futur provoquen desesperança ● La complicació per adaptar-se als ritmes accelerats que imposa la digitalització generen malestar psicològic ● L’Executiu mira de contrares
allò que és realment ambiciós i transformador requereix temps i organitzar-se per resistir”.
En aquest sentit, creu que la digitalització pot i hauria de ser aquest objectiu a llarg termini compartit col·lectivament, com ho va ser la creació d’Europa després de la Segona Guerra Mundial o la incorporació d’Espanya a aquest club europeu després de la dictadura. “En lloc de dedicar-nos a vaticinar totes les desgràcies que provocarà la digitalització, jo poso el focus en totes les oportunitats que portarà: si tenim la certesa que la tecnologia canviarà la manera de governar, d’aprendre, el lleure... podem personarnos en aquest debat sobre com han de ser els sistemes de representació política o l’educació i aprofitar aquest impuls per fer un món millor”, opina Roca.
Ara bé, coincideix amb l’antropòleg Pablo Mondragón en el fet que cap d’aquests canvis no és possible amb plans curtterministes i sense una visió estratègica. “Canviar el sistema educatiu és possible, el problema és el termini: només a Catalunya, hi ha uns 70.000 professors fent classe a Primària i Secundària; si vols que 70.000 persones facin les coses d’una altra manera en dos anys, serà impossible; si ho planteges a vuit, es pot intentar; quan es va plantejar la idea de construir una unió europea ningú va pensar que era un projecte a tres anys, van entendre que era a 40; el problema és que avui no hi ha gaire gent disposada a acceptar idees a 30 o 40 anys”, exemplifica Roca.
I considera que és aquesta falta de visió a llarg termini política i empresarial la que està contribuint a la desesperança i al desànim col·lectiu. “Si davant canvis grans el termini que em dono és molt curt, indica que no ho crec possible, i em deprimeixo; en canvi, si el meu govern o el president de la meva escala em diu que el problema que tenim és molt gros i requerirà temps solucionar-lo, això em dona més esperança, i ara es necessita aquest llarg termini
per ser optimista”, comenta.
Subratlla que el seu no és, malgrat el seu optimisme, un discurs bonista. “La digitalització no serà bona per a tothom; en tots els fenòmens que han suposat un punt d’inflexió en la història hi ha hagut segments de població que n’han sortir perjudicats, però en van molts més els qui van millorar la seva posició”,
“Transitem per un moment d’inflexió per la digitalització, i el que és transformador requereix temps”
diu. I esmenta el cas de la revolució industrial, que va tenir conseqüències socioeconòmiques transcendentals, moltes persones van perdre el seu mitjà de vida i d’altres van continuar en la misèria, “però el percentatge de població que gràcies a la revolució industrial va accedir a condicions de vida digna ha estat el més gran de la història”. ●