Rosario Flores: l’art, l’amor i la vida

Ha estat distingida amb el premi a l’Excel·lència Musical dels Latin Grammy

Segurament no hi ha cap nissaga artística a Espanya tan coneguda i estimada com la seva. “Això és perquè som molt bona gent”, diu mig de broma Rosario Flores (Madrid, 1963). La filla més petita d’Antonio González, el Pescaílla, i Lola Flores, l’espanyola universal, ha vist reconeguda la seva trajectòria amb el premi a l’Excel·lència Musical dels Latin Grammy, que recollirà al novembre a Las Vegas (EUA).

“Gairebé vaig tenir un atac quan ho vaig saber”, explica en una conversa amb La Vanguardia. “I el que més m’ha agradat és que a tots els mitjans i tot el públic els va semblar perfecte: ‘T’ho mereixes, tens una carrera impecable, quina alegria’. Això em va emocionar moltíssim. Premis així em fan mirar enrere i veure d’una altra manera aquell temps en què no era a casa amb els meus fills, agafant avions, a hotels... tant com he treballat. Aquesta és la meva recompensa, però que també em vulguin els més petits i que gent gran pel carrer em digui: ‘M’has ajudat molt amb la teva música’. Això és el més gran de la vida”.

L’artista està preparant un documental biogràfic que serà rebut amb un interès genuí; famosa des que va néixer, ha aconseguit aixecar i mantenir un mur sobre la seva privacitat durant 50 anys. “Efectivament, sempre he estat molt reservada amb la meva vida i amb el meu art. Ara vull que el meu públic vegi com soc personalment i artísticament: com componc, com visc, com són els meus fills –que no els coneix ningú–, el meu marit, les meves cases, la meva gent, el meu Fernando Illán, amb qui comparteixo aquest premi, i amb el meu germà, els tres junts vam crear Rosario”. Sempre té l’Antonio al cap i al cor: ell va escriure gairebé totes les lletres del seu primer disc, De ley (1992).

Realment, la Rosario volia cantar des dels 16 anys, però va haver d’esperar deu anys i es va haver de preparar per suportar a l’escenari la pressió d’un cognom llegendari: “Tan bon punt vaig trobar la meva essència i vaig poder canalitzar l’energia que tenia a dins en forma de cançons amb el meu germà, vaig llançar la meva ànima i la meva autenticitat i des d’aleshores ha estat un viatge meravellós”.

Aquest any farà 20 anys de l’estrena d’Hable con ella (Pedro Almodóvar). Troba a faltar el cinema, però no el canvia pas per l’escenari, ja que es defineix com a artista de directe, per veure en persona. “Sembla que va ser abans-d’ahir, perquè em sento gairebé igual, tot i que més madura, per descomptat, més contemplativa i amb més

La fa fel#ç que tant els m#tjans com el públ#c s’hag#n alegrat tant per ella ganes de gaudir de la vida. Menys impacient però jove, amb força i salut. Vaig tenir la millor mestra, la meva mare, i si soc abstracta amb la meva edat, és perquè no la veig per cap porus de la pell. La noto quan penso que com pot ser que els meus fills siguin tan grans i que hagi fet tantes coses”.

En aquell rodatge va conèixer el seu marit, Pedro Lazaga, pare del seu fill més petit. Més de 20 anys junts són per celebrar en un món tan vertiginós i inestable. “La veritat és que l’amor també implica molt sacrifici, però puc dir que he tingut la sort que sempre m’he compenetrat perfectament amb ell, amb els nostres alts i baixos, però estem units. Crec en el destí i en l’ànima, i també crec que ell és la meva ànima bessona. Ho crec de debò, si no, amb els alts i els baixos, com podria explicar aquests 22 anys de felicitat? Quan una persona és per a tu, la vida t’ho diu, et dona senyals, i si no, també”.

La Rosario té un projecte al cap i només li demana a la vida una última gràcia de les moltes que reconeix que ha rebut: que li surti bé el pròxim disc, que ja té nom, 30 años de ley. ●

La més petita del clan Flores aixecarà el vel de la seva privacitat amb el documental que està preparant

Rodant ‘Hable con ella’ va conèixer Pedro Lazaga; fa 22 anys que estan junts i diu que és la seva ànima bessona

SERGIO R. MORENO Merescut