Eutanàsia encoberta

útils i viure més anys. I em pregunto: la dignitat de la persona depèn de l’edat? No. És com si el grau de dignitat de l’ésser humà anés relacionat amb les capacitats mentals, la riquesa i la posició social.

Mai agrairem prou a la medicina tot el que ha fet pel benestar de la humanitat, però la ciència mèdica, com tota activitat humana, es pot esbiaixar. Amb aquestes pràctiques es renuncia a la seva finalitat, que no és cap altra que estar al servei de l’ésser humà. La medicina no es pot fer seu el plantejament que considera l’home exclusivament com un element més a l’escala evolutiva, encara que sigui el més evolucionat, perquè això obre la porta a pràctiques perverses que desposseeixen l’home d’aquella dignitat, cantada admirablement per Pico della Mirandola a la seva Oratio de hominis dignitate (1486), que l’havia caracteritzat des de sempre.

Si la vàlua de l’ésser humà es mesura per l’edat, pel seu rendiment o utilitat social, qui s’atribuirà la capacitat de qualificar la dignitat de les persones? No penseu, amb mi, que això és un perill greu? L’argument de qui defensa que no val la pena esmerçar esforços en qui ja no és útil a causa de l’edat, no és lluny dels arguments de films de ciència ficció que presenten societats idíl·liques que eliminen els habitants a partir d’una determinada edat, o de les pràctiques reals de l’Alemanya de la

Segona Guerra Mundial que va posar en marxa l’eufemística operació «T4» per eliminar persones no productives per a l’Estat.

On queda el debat necessari sobre el testament vital i el dret a la mort digna? On queden les pràctiques humanes del ben morir i la seva relació amb la preser

No fer determinats tractaments o proves a pacients de certa edat és una pràctica real

vació de la vida i la dignitat durant tota l’existència? Els cristians entomem aquest debat, el considerem necessari i tenim la idea clara que l’ésser humà, creació de Déu, no pot quedar reclòs a determinades decisions públiques, sinó que posseeix intrínsecament una dignitat inalienable independentment de l’edat o de la condició social. ●