Seminari de Plataforma per la Llengua sobre el “supremacisme castellà”

La Plataforma per la Llengua va celebrar ahir, a l’antic hospital de Sant Pau de Barcelona, el seminari “La substitució lingüística: l’obsessió del supremacisme castellà”, amb quatre ponents de l’àmbit acadèmic. La hispanista i antropòloga Christiane Stallaert, de la Universitat d’Anvers, va denunciar la manca de diàleg acadèmic a partir de les seves propostes sobre “els nacionalismes ètnics a Espanya”, perquè “el casticisme els ho impedeix”. Defineix casticisme com “la identificació ètnica amb la religió cristiana en oposició a l’islamisme i el judaisme, que ve del 1942 fins ben bé el franquisme, amb les expulsions i la inclusió impositiva; la neteja ètnica és un procés de llarga durada”. Stallaert també va recordar que les tesis de pluralitat dins d’Espanya de Sánchez Albornoz “van ser rebutjades per l’etnicitat castellana”.

El lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera, de l’Autònoma de Madrid, que defensa que “és inconstitucional que no es permeti parlar català al Congrés”, va rebatre “la idea falsa que el dialecte castellà es convertís en una llengua superior, de comunicació, una koiné”. “La ciència lingüística no pot justificar la idea que una llengua sigui superior; això respon a qüestions polítiques, econòmiques i ideològiques”.

El filòleg Francesc Bernat, de la Universitat de Barcelona, es va centrar en “el prejudici que els catalans són bilingües des de temps immemorial”. A partir d’un estudi amb persones de més de 90 anys, que testimoniaven els usos lingüístics dels seus pares i avis i, per tant, es remunten fins al 1850, es conclou que “el procés de bilingüització de la immensa majoria comença amb l’alfabetització de la II República; és molt més recent del que es creia”.

El seminari el va cloure Ferran Suay, expert en assertivitat lingüística de la Universitat de València, que va explicar que “la submissió lingüística és un hàbit que no respon a decisions conscients”. “La jerarquia lingüística s’imposa, de manera que els parlants de llengües dominants també són dominants cap als parlants d’altres llengües”, va concloure. ●