Àngel Casas, el xou continua

El popular presentador televisiu i escriptor mor al seu domicili als 76 anys

l saludaven anomenant-lo Àngel Casas Show, convençuts els seus admiradors televisius que aquests eren els seus cognoms, a causa del títol del programa que va establir la seva popularitat massiva a Catalunya (Àngel Casas Show, TV3, 1984-1988), que avui el plora: el periodista Àngel Casas (76) ha mort aquesta matinada al seu llit d’una irreversible fallida cardíaca.

Des d’Àngel Casas Show havia enlluernat el teleespectador català amb entrevistes fabuloses a personalitats de tota mena, des de Rock Hudson (que li va revelar en primícia mundial que era gai) fins a Charlene Tilton; des d’Ed Asner fins a Tísner; de científics a cabareters, perquè va ser periodista totterreny des de la medul·la dels ossos fins a la punta del dit índex amb què assenyalava, braç estès, l’entrada a plató dels seus convidats.

Casas ja havia fet impecables entrevistes a músics a Musical Express ( TVE, anys setanta), programa en què tants el vam descobrir i des d’on va promocionar músics catalans, espanyols i internacionals que li semblaven interessants, incloent-ne actuacions en directe. I les va fer així mateix en un altre dels seus grans Àngel

xous, Un día es un día ( TVE, 19901993).

Però per sota d’aquell conversador-entrevistador magistral (“jo no acorralo mai l’entrevistat, només li serveixo la corda per si decideix penjar-s’hi”, em deia) i entretenidor televisiu, hi bategava la dúctil sensibilitat de l’excel·lent escriptor que era Àngel Casas: sent-ho des de sempre, només va exercir a temps complet aquests últims anys –apartat del periodisme quotidià a causa de creixents complicacions de salut–,i va sorprendre els lectors des de la publicació de l’emocionant autobiografia Fred als peus fins als finíssims relats de L’agonia de Bakunin, d’aquest mateix any.

Escriure li salvava la vida: “En aquest racó m’hi assec i em passa el temps”, em va dir fa poc, assenyalant l’ordinador sobre el seu escriptori, al seu lluminós pis de Sant Just Desvern, per on es desplaçava en cadira de rodes (li havien amputat feia poc les dues cames a causa d’una calcifilaxi, dolorosíssima), sense deixar de fer broma sobre ell mateix i les seves circumstàncies de cardiòpata, diabètic i nefròpata. Havia superat més de dotze infarts i un càncer al costat del pàncrees, una extracció de duodè i de part dels intestins: “Tinc punts per suïcidarme, però no ho faig perquè encara puc escriure”, reia.

I sense deixar el somriure, em va deixar anar que “el millor del meu cos és el ronyó de la meva dona” (pel trasplantament d’un ronyó donat per la seva dona, l’Olga, amb qui es va casar fa 36 anys), frase digna de titular (ho va ser a la Contra). Àngel Casas era pare de la Gisela, la Carlota i l’Andrea, i avi de tres netes, l’Àlex, la Sol i la Carlota (entre els 12 i 18 anys). Devot de la seva dona, a qui va conèixer mentre era la seva perruquera en un programa de televisió (“vam començar de broma”, em va dir, “soc el marit de la perruquera”), Casas em va impartir una lliçó vital valuosíssima: “L’Olga encaixa el meu humor negre i riem molt junts. Si rius molt amb una dona, queda’t

Pel seu programa hi van passar Rock Hudson (que li va revelar que era gai), Ed Asner o Charlene Tilton

amb ella”. Tot i que li vaig prometre prendre’n nota, per si dubtava em va convèncer argumentant brillantment: “Cardar, no pots estar cardant tot el dia, però rient, sí”.

Àngel Casas va repartir amb el seu humor, la seva mirada, la seva conversa i múrria i amb totes les seves feines moltíssim plaer i coneixement i entreteniment a milions de persones. Haver viscut una vida complerta és això. Àngel Casas ha fet de la seva vida el que de petit va somiar fer. I sap que el xou continua: Àngel Casas, índex estès, t’assenyala perquè entris al plató de la vida i ho donis tot. ●

LlMt xaó a s óM aóI Casas en una imatge de l’any 2002