El canvi de locomotora de l’economia espanyola va ser el 2017

El 1980, un 14% de tot el que es produïa a Espanya s’originava a Madrid, i un 19%, a Catalunya. Quaranta anys després, la comunitat catalana continua més o menys igual, però Madrid ha fet un accelerament fins a l’extrem de convertir-se en la locomotora d’Espanya durant els últims quatre anys. Just des del 2017. El sorpasso és una conseqüència del procés o només una coincidència?

Totes les xifres macro que radiografien Catalunya no mostren un pitjor comportament relatiu que sigui significatiu respecte a la resta d’Espanya. Amb Madrid, sí. El que es desconeix és si l’economia de Catalunya hauria evolucionat millor sense la inestabilitat social i política pel procés i si hauria pogut competir amb l’empenta de la capital per retenir l’històric lloc de líder.

Des del 2013, el PIB (tot el que produeix la comunitat en un any) va créixer de manera ininterrompuda a excepció de l’any 2020, per la pandèmia. El 2017, el 2018 i el 2020 el PIB de Catalunya va tenir més bon comportament que el d’Espanya, mentre que el 2019 va créixer menys.

Un dels principals components del PIB és l’ocupació. En aquesta estadística, es veu una recuperació clara del mercat de treball. Del 2017 fins avui, els treballadors –segons l’EPA– han crescut en 244.000 persones, fins a superar els 3,4 milions. Només el sector primari va perdre treballadors (un 14,9%), mentre que el subsector de treballadors qualificats és el que menys ha crescut en el període: un 2,4% (fins als 1,7 milions) davant un 7,7% del conjunt del mercat. Segons BBVA Research, Catalunya va deixar de crear uns 30.000 llocs de treball els 12 mesos posteriors a l’octubre del 2017. No hi ha estimacions per a la resta dels anys.

La inversió estrangera és un altre indicador que podria mostrar la confiança més baixa en l’economia del país. El que passa és que és una estadística molt erràtica i està influïda per la fugida de seus, ja que operacions de compres internacionals com la d’Abertis es van comptabilitzar a Madrid i no a Catalunya. Els darrers cinc anys, l’economia catalana s’ha pogut veure també perjudicada per la decisió de Madrid de competir fiscalment a la baixa i per la baixíssima execució pressupostària de les inversions de l’Estat a Catalunya. ● hi ha més estabilitat, hi ha pressupostos i processos de negociació amb el Govern central, que podrien culminar en un nou sistema de finançament. En definitiva, més certesa per a empreses i famílies”.

No hi ha consens respecte a l’impacte en serveis de valor afegit, com l’advocacia, com a conseqüència de l’efecte seu. En privat, alguns reconeixen el desplaçament del negoci cap a la capital espanyola, en un procés que s’ha accelerat des del 2017. D’altres, en canvi, són més optimistes. “No se n’ha anat cap dels grans despatxos i alguns dels grans bufets de Madrid, com Pérez Llorca o Gómez-Acebo & Pombo estan creixent a Catalunya”, explica Joan Roca, president executiu de la firma RocaJunyent. Roca afirma que “a Madrid s’hi fan més operacions de fusió o adquisició perquè hi ha més multinacionals, mentre que a Catalunya hi ha més negoci amb la indústria i les start-ups”.

La restauració d’alta gamma, molt especialitzada en trobades de negocis, es va ressentir sobretot dels aldarulls al carrer. Però això no va ser res comparat amb el que després va suposar el tancament imposat per la pandèmia, expliquen fonts del sector.

Des de la sensibilitat independentista, Mònica Roca nega amb rotunditat qualsevol efecte negatiu derivat de l’1-O. Per a la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, “hi va haver un simple canvi de domicilis empresarials i això no ha influït ni en el PIB ni en l’ocupació. Una altra cosa seria que s’haguessin traslladat els centres de decisió”. “I en termes nets el nombre d’empreses s’ha mantingut estable a Barcelona o fins i tot a l’alça, en unes 276.000”. Sobre el total d’empreses a Espanya el percentatge es va mantenir estable, pròxim a un 18%.

“Que Madrid hagi crescut més no té res a veure amb el procés. S’explica pel nostre històric dèficit fiscal, per la falta d’inversió en infraestructures, que lluny de corregir-se s’ha agreujat, fins al punt que l’últim any només es va executar un 35% del pressupostat”, argumenta Roca, que opina que “tots aquests problemes només es resoldran amb un Estat propi”.

“Estem pitjor que el 2017 perquè des d’aleshores han caigut moltes empreses, però tampoc no es pot atribuir només al procés, tenint en compte el mal que ha fet la pandèmia”, apunta per la seva banda Javier Pacheco, secretari general de Comissions Obreres de Catalunya. ●

Un estudi de BBVA Research calcula que entre el 2017 i el 2019 es van deixar de crear uns 30.000 llocs de treball