La Vanguardia (Català-1ª edició)
Lula contra Bolsonaro
La segona volta serà un xoc entre ideologies sense paral·lel en cap altre país
És incongruent al Brasil, el país del despreocupat “Tudo bem”. Però, després de l’estreta victòria de l’històric líder de l’esquerra Luiz Inácio Lula da Silva ahir davant el rival ultraconservador Jair Bolsonaro a la primera volta de les eleccions presidencials, els comicis definitius del 30 d’octubre suposaran un xoc violent d’ideologies sense paral·lel en cap altre país.
En una èpica batalla entre la política de classe i les guerres culturals –amb el cristianisme conservador ja com a força potent en aquestes eleccions–, el Brasil s’ha convertit en el laboratori principal de la polarització extrema mundial. Atesa la importància de l’Amazònia brasilera per al futur climàtic, la segona volta serà d’importància planetària.
Lula, que va aconseguir el 48% dels vots davant el 43,5% de Bolsonaro, una diferència de més de sis milions de vots, serà preferit a la segona volta. En l’era de democràcia actual des del final de la dictadura, cap candidat guanyador a la primera volta no ha perdut a la segona.
L’expresident ha demostrat la seva capacitat per construir una gran coalició progressista des dels seus feus als estats pobres del nord i el nord-oest fins a les classes urbanes il·lustrades de ciutats com Belo Horizonte, Rio, i, en menor mesura, São Paulo. Ara l’ampliarà. “Estem disposats a parlar amb qui sigui”, va repetir en un míting a São Paulo amb referència als dos candidats eliminats diumenge, amb vuit milions
El Brasil s’ha convertit en el principal laboratori de la polarització extrema mundial
de vots: Simone Tebet –4% dels vots– i Ciro Gomes –3%–.
Lula necessita 1,8 milions de vots per guanyar a la segona volta, i hi ha esperança al PT que Tebet –que va destacar favorablement en els debats televisius– pugui donar suport a la seva candidatura.
Però la notícia de diumenge va ser la gran resistència del bolsonarisme. La victòria de Lula va ser molt més estreta que la prevista als sondejos dels grans grups mediàtics. “El bolsonarisme, un moviment conservador ideològicament orientat, ja és la preferència política de la meitat de la població malgrat la pandèmia que va acorralar el govern de Bolsonaro”, diu Lucio Renno, de la Universitat de Brasília.
Després de denunciar fins a la sacietat una conspiració de l’establishment mediàtic amb la complicitat de les autoritats electorals, Bolsonaro es va fregar les mans quan va comprovar la diferència entre les enquestes i els resultats. “Hem vençut les mentides de Datafolha”, va dir.
Darrere del voluminós vot a Bolsonaro s’hi amaguen 51 milions de brasilers de classe mitjana que es van girar en contra del PT durant la presidència de Dilma Rousseff i que se senten còmodes amb un president amb un discurs d’extrema dreta que ha convertit el Brasil en un pària internacional. “Amb Bolsonaro estem descobrint qui som”, va dir en una entrevista l’historiador a Brasília Antonio Jorge Ramalho.
La dreta bolsonarista va treure bons resultats a les eleccions al Congrés i als governadors de 27 estats. El partit de Bolsonaro –el Partit Liberal– ja té la representació més gran a la Cambra, amb 99 dels 513 escons, davant els 77 anteriors.
Al Senat els partits bolsonaristes ja tenen 35 escons davant 11 per al bloc lul·lista. La victòria de la ministra evangèlica Damares Alves –molt pròxima a Bolsonaro i a la seva jove dona, l’evangèlica fervent Michelle– al districte federal de Brasília és un avanç simbòlic per al cristianisme de dretes. Així mateix, malgrat que no és un aliat del president, l’elecció al senat del jutge Sergio Moro, que va empresonar Lula el 2018 en un judici després anul·lat per irregularitats, confirma la força de la nova dreta engendrada en l’onada anti PT del 2013-2016.
La batalla principal a la segona volta s’entaularà a São Paulo, on
Lula es va formar com a líder sindical a les plantes d’automoció dels vuitanta. Bolsonaro va guanyar a l’estat per vuit punts. Això sí, Fernando Haddad, el candidat a governador del PT i exalcalde de São Paulo, va aconseguir evitar ser derrotat en aquesta primera volta pel candidat bolsonarista Tarcísio de Freitas, i pot tenir possibilitats a la segona volta.
En canvi, Rio de Janeiro, on el bolsonarisme és vinculat amb grups paramilitars, el governador actual, Claudio Castro, aliat dels Bolsonaro, va arrasar a la primera volta contra el seu rival, l’advocat Marcelo Freixo, company de partit de la regidora Marielle Franco, assassinada per aquests mateixos paramilitars.
Enmig de la sorpresa per la força de la dreta brasilera, no convé infravalorar la resistència del PT, actor polític en via d’extinció fa quatre o cinc anys. El partit de Lula ha elevat la seva presència a la Cambra de 56 a 68 escons d’un total de 513. Bolsonaro va esbossar la seva estratègia futura a Brasília diumenge a la nit. “Entenc que hi ha una voluntat de canvi en la població, però els canvis no sempre són bons”, va dir. “Mireu l’Argentina, Xile, Colòmbia”, va repetir tres vegades. ●
Darrere el voluminós vot a Bolsonaro hi ha la força dels moviments cristians evangèlics