La Vanguardia (Català-1ª edició)
La muntanya russa d’Amèrica Llatina a ‘Vanguardia Dossier’
El rebuig del projecte de nova Constitució a Xile o el frustrat intent de magnicidi contra la vicepresidenta argentina Cristina Fernández són fets molt recents que ens recorden que el subcontinent llatinoamericà continua sent una muntanya russa. Tot pot canviar en un instant en qualsevol país al sud del riu Grande.
Amèrica Llatina i el Carib “semblen viure en una muntanya russa de dècades perdudes”, es llegeix a l’editorial de l’últim número de Vanguardia Dossier, dedicat monogràficament a analitzar la situació d’una regió que sembla estar consolidant un nou gir del pèndol cap al progressisme.
L’arribada al poder aquest any dels esquerrans Gabriel Boric a Xile i Gustavo Petro a Colòmbia i la possibilitat que l’ultradretà Jair Bolsonaro sigui derrotat al Brasil per l’expresident Lula da Silva a la segona volta electoral començaa a dibuixar una segona onada de governs no conservadors, com la que va tenir lloc durant la primera dècada d’aquest segle.
Això sí, un progressisme tan heterogeni que engloba figures que van del mexicà Andrés Manuel López Obrador al peruà Pedro Castillo, passant per l’inclassificable peronisme argentí.
En aquesta primera onada, el vent econòmic de cua va propiciar un creixement inèdit a la regió, però molts països no ho van saber aprofitar per introduir reformes estructurals i van malbaratar l’oportunitat. D’altres van derivar en règims autoritaris, com Veneçuela i Nicaragua.
Va ser a l’inici d’aquella dècada, el 2003, quan Vanguardia Dossier va dedicar un primer monogràfic a Amèrica Llatina; una publicació que ara es converteix en un document molt útil per comparar l’evolució del continent amb el número que acaba d’aparèixer, ja disponible en paper o en versió digital.
Precisament, en un dels 16 articles escrits per prestigiosos analistes experts en els diferents països i a la regió, el professor d’Economia de la Universitat de l’Oest d’Anglaterra, Fernando Rugitsky, s’interroga sobre aquesta segona onada progressista amb un text titulat: “La marea rosa: Una segona oportunitat per a l’esquerra llatinoamericana?”.
Amb detallades infografies –algunes a doble pàgina– que disseccionen políticament, demogràficament i econòmicament la regió, se succeeixen les anàlisis individualitzades dels països més significatius, pel seu pes específic o pel seu camí particular: el Brasil, Mèxic, l’Argentina, Colòmbia, Xile, l’Uruguai, Veneçuela, Cuba o el Perú, aquest darrer a càrrec de Carlos Malamud, investigador principal del Reial Institut Elcano.
Entre altres temes analitzats, com l’augment de la presència femenina en la política, el canvi generacional o la perenne desigualtat, la pu
Vanguardia Dossier
La publicació analitza la segona onada de governs progressistes a la regió, després del gir d’aquest any a Xile i Colòmbia
blicació també aprofundeix en la fe dels llatinoamericans, al continent amb més catòlics del món, malgrat que aquesta confessió va de baixa a favor de les esglésies evangèliques –que condicionen eleccions o governs, com al Brasil– o directament cap a la secularització, segons explica Verónica Giménez Béliveau, professora de Sociologia de la Universitat de Buenos Aires, a l’article: “Paisatge socioreligiós en transformació. S’està tornant Amèrica Llatina més secular?”. ●