La Vanguardia (Català-1ª edició)
El favorit Lula se la juga en un hostil São Paulo
Com el 2018, Bolsonaro va escombrar als sondejos traient 8 punts més, amb la campanya del “gabinet de l’odi” i les milícies digitals
El Brasil és en si mateix una sorpresa, nascut a Tordesillas (Valladolid), en un tractat en el qual Portugal va aconseguir desplaçar cap a ponent la ratlla amb què es dividia el planeta amb Espanya. En aquell espai Cabral hi va descobrir per casualitat, o causalitat, el que avui és gairebé un país continent, el més gran de Llatinoamèrica. La seva diversitat i desigualtat són colossals amb una gran goma d’enganxar, aquesta llengua que un gallec entén molt millor que el portuguès de Lisboa. Rio va ser l’única capital americana d’un país europeu, quan el Tribunal lusità va fugir de Napoleó. La independència la va liderar fa 200 anys la casa reial portuguesa.
És l’Estat del president que es va engegar un tret abans que se’l carreguessin, realment o figurada, i del que va morir al quiròfan, sense prendre possessió. També és el país on abans de l’últim cop d’Estat, del 1964, els Estats Units veien tan dèbils els conspiradors militars que va preparar tot un dispositiu armat, pensant fins i tot en una guerra civil contra la influència comunista. El cop va triomfar amb facilitat. Washington només va haver d’aplaudir.
“El 64 és bon número”, va proclamar el 2018 el protagonista de l’última sorpresa, el president Jair Bolsonaro, excapità nostàlgic de la dictadura. Els sondejos deien que ni passava a la segona volta i perdia davant Lula da Silva per 15 punts. Al final han estat cinc.
Amb aquesta diferència Lula manté la posició de favorit, però minvada, ja que el seu rival ultradretà continua viu, ja que l’esquerrà, amb un 48%, es va quedar a 4,5 milions de vots de treure almenys la meitat més un dels sufragis. Al Brasil tot és enorme. Cada punt de participació suposa 1,5 milions de votants. Diumenge va estar en la línia baixa dels últims anys, amb un 79%. A començaments de segle va arribar a un 83%.
Com que el tàndem Lula-Bolsonaro va sumar un 92%, la mobilització d’abstencionistes, en un país amb vot obligatori però escassos càstigs per no exercir-lo, pot ser tan rellevant com el suport d’altres candidats. Tot i així, el suport de la centrista Simone Tebet amb el seu 4% i de l’esquerrà Ciro Gomes, amb el 3%, resulten molt cobejats.
Una sorpresa brasilera podria ser que el 30 d’octubre votés menys gent que diumenge, si bé la pressió i la polarització propicien que sembli més difícil que la de Tordesillas.
En la nit electoral els estrategs ja discutien el pla per a les determinants pròximes quatre setmanes. La columnista del diari de l’estat de São PauloVera Rosa, a més de qualificar el desenllaç com a “imprevisible”, explicava ahir el debat a l’estat major presidencial. Els menys radicals advoquen per un perfil més temperat, davant la línia dura, que vol mantenir el “gabinet de l’odi” que dirigeix les “milícies digitals”. El comanda Carlos Bolsonaro, fill del candidat. Ja va ser determinant fa quatre anys, amb la seva campanya, sobretot per WhatsApp, a còpia defakenews, mems i consignes. La part que va emergir a la superfície indica que en aquesta elecció també està molt actiu, amb els escàndols de corrupció de Lula com a matèria primera fonamental.
Encara que l’expresident hagi estat exonerat judicialment, en política aquests casos pesen més del que es creia al Brasil. Es va veure al resultat general i al de Paranà, on es va instruir el macrosumari Lavajato. L’exfiscal Deltan Dallagnol va ser el candidat a diputat més votat i l’exjutge Sergio Moro va aconseguir l’escó del Senat, mentre la seva dona sortia diputada per São Paulo.
En aquest estat, el més poblat, amb els 27 milions de vots de diumenge, hi ha la clau, segons va reconèixer el mateix Lula, que hi va perdre per set punts, mentre guanyava al segon amb més habitants, Minas Gerais, i arrasava al nord-est. Els analistes incideixen que São Paulo és complicat per al PT des de sempre i que sol perdre per un marge més gran en la segona volta. Tot i així, Lula és el favorit perquè va al davant. Però l’escenari és, com a mínim, el que més temia el seu partit: que Bolsonaro no accepti una eventual derrota. ●
El cas Lavajato va renéixer a les urnes després de ser elegits el fiscal Dallagnol, el jutge Moro i la seva dona