La Vanguardia (Català-1ª edició)
Solana diu que va faltar “afecte” envers Putin quan va arribar al poder
L’ex secretari general de l’OTAN Javier Solana atribueix l’actual desacord entre el món occidental i Rússia al fet que es descuidessin les relacions diplomàtiques amb Vladímir Putin durant els anys de després de la seva arribada al poder l’any 2000, substituint Borís Ieltsin. “Vam tenir moments de falta d’aproximació, d’afecte, a Vladímir Putin, i es va posar de costat”, va dir Solana de manera tan gràfica.
El també antic responsable de la diplomàcia europea va participar ahir a Barcelona en la primera trobada del Cercle Financer després de la pandèmia, sota el lema “El món que ve a la vista de la situació geopolítica”. Solana, president d’EsadeGeo, va mantenir un col·loqui amb el vicepresident de la Fundació La Caixa, Juan José López Burniol, en què tots dos van analitzar la situació geopolítica creada per la guerra d’Ucraïna.
Solana va reiterar el lament que la Unió Europea i l’OTAN no fossin capaces de mantenir “la proximitat que s’hauria d’haver tingut” amb Putin, després de la firma de l’acta fundacional entre l’Aliança Atlàntica i Rússia, que el 1997 a París van ratificar Ieltsin i el llavors líder dels Estats Units, Bill Clinton, i que va establir les bases per a la que havia de ser una nova arquitectura de seguretat global.
Aquell mateix any, l’OTAN va aprovar en una cimera a Madrid crear una comissió entre l’Aliança i Ucraïna, un país que ja llavors es vaticinava com un dels principals focus de conflicte per a Rússia. “[Putin] el que de veritat volia era que Ucraïna tornés a Rússia”, va afirmar Solana, que es va remuntar als primers anys de govern del líder rus.
Tot i això, l’exministre socialista va assegurar que “Europa ho està fent bé” respecte a la crisi d’Ucraïna, i va aplaudir la ruptura dels contractes dels gasoductes Nord Stream.
D’altra banda, Solana va alertar que “la tensió més gran que tenim en aquest moment és entre els Estats Units i la Xina” i va advertir que “seria una autèntica bogeria” una ruptura entre les dues potències. “El que ha desaparegut d’aquest debat és la Xina”, va afegir, i va demanar de seguir amb molta atenció els noms del reduït grup de dirigents que se situaran a la cúpula del gegant asiàtic al pròxim congrés del Partit Comunista i que secundaran l’elecció del president Xi Jinping per a un
“La tensió més gran que tenim és entre els Estats Units i la Xina”, adverteix Solana
inèdit tercer mandat.
Solana no va tenir paraules amables per a l’expresident dels Estats Units, Donald Trump, de qui va dir que el seu únic interès a l’OTAN era “vendre armes” i equilibrar la seva balança comercial. “Trump és viu i encara no sabem si tornarà”, va alertar.
L’acte es va celebrar a l’auditori de la Fundació La Caixa, el president de la qual, Isidre Fainé, presideix també el
Cercle Financer, integrat a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (Sebap), presidida per Miquel Roca. Entre els assistents hi havia José Montilla, expresident de la Generalitat; Xavier Trias, exalcalde de Barcelona i possible alcaldable de Junts; Javier Godó, comte de Godó, president editor de La Vanguardia; José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank; Josep Oliu, president de Banc Sabadell, o Eugeni Gay, exvicepresident del Tribunal Constitucional. ●