Arriba l’amic alemany

Alemanya no vol fixar un límit al preu del gas en tota la Unió Europea, per temor que els vaixells metaners canviïn de rumb aquest hivern per dirigir-se a tota vela cap a Àsia, on estan disposats a continuar pagant preus alts.

A Berlín creuen que una intervenció del mercat pot provocar desproveïment, de manera que han optat per subsidiar els consumidors. Hi ha coixí en la primera economia europea. El Govern federal acaba d’anunciar un segon paquet d’ajuts a consumidors i empreses valorat en 200.000 milions d’euros. (El primer va ser de 184.000 milions). Ja que no estan endeutats, poden gastar molt per evitar un hivern tràgic. La inflació interanual s’ha disparat a un 10% i una inflació desbocada és el que més tem la societat alemanya. Gastaran per parar el cop.

A Brussel·les ja s’han disparat algunes alarmes. El comissari de Mercat Interior, Thierry Breton (ministre francès d’Economia en temps de Jacques Chirac), ha advertit que els països amb més marge pressupostari no han d’abusar de la seva posició per protegir els seus ciutadans i empreses. De moment, només són paraules.

Avantatgisme. Aquesta va ser la crítica llançada divendres per Mario Draghi, primer ministre sortint, encara molt actiu. “Davant les amenaces comunes no ens podem dividir en funció del marge de maniobra dels nostres pressupostos nacionals”, va dir l’expresident del Banc Central Europeu, visiblement enfadat amb Alemanya.

Els italians estan que treuen foc pels queixals. No tenen el coixí econòmic d’Alemanya, la seva indústria exportadora del nord competeix amb la indústria alemanya, no disposen d’un mecanisme d’excepció com el límit ibèric, Rússia els acaba de tallar el gas que arribava per Àustria, França ha deixat caure que aquest hivern potser no els podrà vendre electricitat i alguns missatges provinents d’Algèria indiquen que poden sorgir dificultats per a la tramesa de les quantitats addicionals de gas pactades al juliol. I acaba de guanyar les eleccions un partit que diu: “Itàlia, primer”.

Paolo Scaroni, exconseller delegat d’ENI, la poderosa empresa estatal d’hidrocarburs, ha fet la següent reflexió al diari Il Foglio: “Soc pessimista. La culpa no és d’Alemanya, que està fent el que hauria fet qualsevol país poc endeutat davant

Scholz i Sánchez a A Coruña, mentre plouen crítiques a Alemanya pel seu no al límit europeu del gas

una situació de greu dificultat. El problema és no haver anticipat el que podia succeir si se sancionava Rússia. Des d’un principi s’hauria d’haver arribat a un acord al si de l’OTAN perquè cap país de l’Aliança Atlàntica –i m’estic referint als

Estats Units i el Canadà, i sobretot a Noruega–, no s’enriquís amb l’esforç d’Europa per ajudar Ucraïna. El límit del preu del gas s’havia d’haver fixat des del principi. Rússia era la Texas dels europeus. Si deixa de ser-ho, ens enfrontem a un veritable canvi d’època. Ara el més urgent seria posar un límit al gas de Noruega, que és el país que més s’està lucrant”.

Espanya i Portugal, amb el modest paraigua del límit ibèric (que cal pagar), han firmat juntament amb tretze països més una carta a favor del límit europeu, carta que també ha signat l’atòmica França després de pensar-s’ho una mica.

Demà es reuneix a A Coruña la cimera bilateral EspanyaAlemanya. Serà interessant escoltar el to de Pedro Sánchez i el timbre d’Olaf Scholz.

●