Tot va començar en un pub

La primera ministra britànica, Liz Truss, i el seu controvertit ministre d’Economia, Kwasi Kwarteng, van tramar l’assalt al poder en un pub de Greenwich, però Scotland Yard hauria d’investigar què els van posar a la cervesa perquè se’ls passés pel cap acordar un programa econòmic tan desenraonat. Tant com per enfonsar la lliura esterlina, estimbar-se en les enquestes i deixar el Regne Unit a punt del col·lapse. El ridícul ha estat tan descomunal que la ministra ha hagut de fer marxa enrere en el seu pla fiscal, mentre els il·lustradors de la premsa britànica fan broma en els seus acudits sobre si Truss hauria de desempaquetar o no les caixes de la mudança a Downing Street. Mai tan pocs van fer tantes barbaritats en tan poc temps a la Gran Bretanya. Un país que acaba de demostrar al món que enterra com ningú, però que,

Truss renuncia al seu pla fiscal després d’enfonsar la lliura i col·lapsar l’economia

amb dirigents com Truss, pot acabar enterrant en la misèria els seus propis conciutadans.

El desgast de la primera ministra és històric. Una cosa és menjar-se les pròpies paraules per indigestes que siguin i una altra demostrar davant el món la toxicitat dels seus discursos. Aquests dies, qui havia de ser la novaDama de Ferro està demostrant ser una figura de porcellana, que destorba fins i tot els seus col·legues del Partit Conservador. Fins demà dimecres se celebra a Birmingham la conferència anual dels tories i a la seva lideressa li plouen les crítiques. A The Times parlen d’ella com un cadàver polític, i de qui farien bé els diputats conservadors d’allunyar-se.

En una setmana, el Banc d’Anglaterra ha hagut d’intervenir per evitar la caiguda de la lliura esterlina, el Partit Conservador ha comprovat que les pròximes eleccions poden ser una desfeta històrica i The Economist ha qualificat la gestió de Truss “com no dirigir un país”.

I per si fos poc, s’ha sabut que a la mansió del financer Andrew Low es va celebrar fa deu dies una festa del xampany, en la qual el ministre d’Economia va presentar a les elits econòmiques el seu pressupost, anunciant que era un gran dia per la llibertat. Com ha dit la portaveu del Partit Liberaldemòcrata, uns s’acaben el xampany i d’altres veuen com se’ls acaben els diners per pagar les hipoteques. ●