Lula fa curt: hi haurà segona volta al Brasil

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

Tot i que, en vigílies de les eleccions brasileres d’abans-d’ahir diumenge, les enquestes donaven entre deu i quinze punts d’avantatge al candidat esquerrà Lula sobre l’ultradretà Bolsonaro, el resultat de la primera volta va ser més ajustat del previst: 48,4% per a Lula, 43,2% per a Bolsonaro, poc més de cinc punts de diferència. Per tant, el Brasil haurà d’anar a una segona i definitiva volta, a finals d’aquest mes, el dia 30, per conèixer el nom del president durant els propers quatre anys.

La possible majoria absoluta de Lula es va quedar a dos punts del que li calia: el 50% dels vots. Els cinc milions de vots en què va avantatjar Bolsonaro no van ser prou. I entre els seguidors de Lula va quedar un regust agredolç. Un sabor de victòria insuficient, que força la segona volta i obre un període de quatre setmanes en què Bolsonaro provarà de convertir la seva primera derrota en una victòria.

Aquest sabor agredolç s’explica, més enllà de les expectatives no satisfetes, pel balanç amb què Bolsonaro es presentava a les eleccions després de quatre anys com a president. Només en un any s’han cremat a l’Amazònia un milió d’hectàrees, i la desforestació ha avançat molt. També al llarg d’aquest període el negacionisme de Bolsonaro davant l’amenaça de la covid i la demorada compra de vacunes ho van pagar els brasilers amb gairebé 700.000 morts a causa de la pandèmia, la segona marca mundial, només al darrere dels EUA, i molt al davant de l’Índia. Doncs bé, tant qui va ser ministre de Medi Ambient durant el període esmentat com qui ho va ser de Sanitat han vençut en les respectives circumscripcions electorals en què es presentaven.

I no només és això. Els brasilers han perdut poder adquisitiu els anys de Bolsonaro. Si un dels grans èxits de les presidències de Lula (entre els anys 2003 i el 2010) va ser el rescat de vint milions de brasilers de la pobresa, sota Bolsonaro han tornat a pujar els preus dels productes alimentaris bàsics i han augmentat les bosses de pobresa i la fam. Cal afegir-hi una campanya aspra, amb desqualificacions creuades –Bolsonaro li va dir “lladre” a Lula, aquest li va tornar el compliment tractant-lo de “boig”–; una campanya enquè no només hi ha hagut insults, sinó també algun assassinat de seguidors de Lula a mans d’altres de Bolsonaro, en un clima coercitiu creixent, i que s’ha vist enfangada amb insinuacions de Bolsonaro posant en dubte la fiabilitat del sistema de recompte electoral (del país, per cert, que ell mateix ha estat presidint), i encoratjant una atmosfera colpista, en assegurar que només Déu el pot desallotjar de la presidència.

S’obre ara un període crucial. Lula continua al capdavant. Però el consell que de cara a la segona volta donin als seus electors la senadora centrista Simone Tebet (tercera classificada, amb el 4% dels vots) i el candidat de centreesquerra Ciro Gomes (3%) pot ser determinant. També la modulació dels missatges dels dos contendents finals, per tal de guanyar vots indecisos.

En qualsevol cas, es fa difícil vaticinar ara de manera concloent sobre el que pot passar el 30 d’octubre. El resultat d’aquest dia serà, òbviament, d’una enorme importància al Brasil. Però també a la resta del món, on una victòria bolsonarista tindria greus efectes mediambientals, ja que l’Amazònia és un pulmó global, i, a més a més, donaria ales a una onada populista de deriva perillosa, associada a l’expresident nord-americà Donald Trump, l’empremta del qual als Estats Units ja és ben coneguda per tothom. ●

Bolsonaro refuta a les urnes els sondejos que donaven vencedor el seu rival en primera volta