El cisell de Brad Pitt

Cinc anys després de començar a interessar-se per l’escultura, l’actor Brad Pitt ha inaugurat la seva primera exposició. L’actor passava per una època convulsa: l’eterna separació d’Angelina Jolie i la mala relació amb el seu fill Maddox, mala relació lògica si li van posar de nom el d’una discoteca de Platja d’Aro, que també són ganes. No vull imaginar com m’hauria sentit si els meus pares m’haguessin batejat com a Tiffany’s.

El cas és que Pitt ha inaugurat exhibició i ho ha fet a Finlàndia, al Sara Hildén Art Museum de Tampere, especialitzat en art contemporani. Segons explica a la premsa finlandesa, l’eix de la seva obra és l’autoreflexió (sic): “El que jo anomeno ‘un inventari radical del jo’ i de ser bestialment honest amb mi mateix, i tinc en compte als que potser he fet mal i els moments en què m’he equivocat”. Segons The Guardian, Pitt no sols resulta ser un molt bon escultor sinó que les seves obres són “imatges penetrants i memorables de dolor i violència”. Alça, Manela.

Quan s’avorreixen, músics, cantants i actors es dediquen a les arts plàstiques amb una tranquil·litat que esparvera. Pierce Brosnan, Paul McCartney, Pedro Almodóvar, Johnny Depp, Miley Cyrus, Manolo García... I no sols els de la faràndula. També pinta George W. Bush. Quadros a l’oli. El nou rei Carles III fa aquarel·les, igual que Adolf Hitler. En èpoques pretèrites, la cosa anava al revés. Com que pintar era l’ofici del neoclàssic JeanAuguste-Dominique Ingres, per esbargir-se tocava el violí. Ara, tret d’excepcions com la de Woody Allen i el seu clarinet, el hobby de qualsevol famós és pintar. Tots s’hi atreveixen. ¿Per què els resulta tan llaminer dedicar-se a la pintura en les hores lliures? Perquè, ara que qualsevol cosa pot ser considerada art, havent aconseguit prestigi en la seva feina primigènia, sempre n’hi ha que es deleixen per comprar obres firmades per ells. És un win win. ●

Quan s’avorreixen, músics, cantants i actors es dediquen a les arts plàstiques