Vol que JxCat doni la llauna?

Des que JxCat va quedar tercer en les eleccions al Parlament del 2021, no aixequen el cap. Mai un bronze no va ser acollit amb tanta supèrbia i displicència. Si esbronquen Forcadell aquells que van marxar sense avisar, es van acomodar al sofà o les poltrones, quin tracte haurien donat als catalans no independentistes?

Traslladar a la militància la pregunta “Vols que Junts continuï formant part de l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya?” és admetre que no tens rumb i dignitat –t’acaben de fotre fora del Govern– encara que tampoc podem descartar que triomfi el sí i el sainet s’allargui, amb l’excusa de la unitat.

Efectivament: així no podem continuar. Ni l’independentisme – costa de creure que no sentin vergonya amb esbroncs a Forcadell o a les famílies de les víctimes de la Rambla– ni els contraris al fet que la Generalitat –Govern i Estat a

Junts té mal perdre i no ha paït mai que va ser el tercer partit a les eleccions del 2021

Catalunya– es converteixi en un tot a 100, ara que la realitat exigeix gestió, gestió i gestió.

El problema de fons és que Junts té mal perdre i no ha acceptat mai la idea que Catalunya pugui ser una cosa diferent al que són ells. Una mentalitat de terratinent expropiat –però per les urnes– o de marit malcarat, estil “la vaig matar perquè era meva”. Junts demostra que és el contrari a la política. Només així s’explica el desvergonyiment antidemocràtic de reivindicar que el Consell de la República –entitat privada amb afany de fer el ridícul davant Europa– estigui per sobre de les institucions. Aquesta mena de postulats constitueixen un populisme de llibre.

Després de tants anys de donar lliçons de democràcia, és just que ara en rebin alguna. Quan un soci de Govern a Europa es passa el dia fent la guitza al Govern, el més coherent és passar a l’oposició. Quedar-s’hi –amb la coartada de la militància– només es pot interpretar com un afany de conservar les pagues. Molt poc edificant per als qui han presumit de megademòcrates davant els altres.

Tant sit and talk i quan els van posar taula i cadires van agafar la rabieta. I això d’afirmar que Catalunya ja es va autodeterminar fa cinc anys és estar, senzillament, tocat de l’ala. ●