La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les 225.000 firmes per la Kira i una llei contra el ‘bullying’
Els pares d’una nena que es va suïcidar envien a l’Executiu milers d’avals a la seva petició
L’impacte de la violència masclista en els fills i filles: el paper de l’escola segons l’alumnat. Però aquesta mateixa investigació apunta que fins a un 59%, malgrat que voldrien demanar ajuda davant d’aquesta situació, no sabrien on acudir (un percentatge que s’eleva fins a un 67% entre els que han viscut violència a la llar).
Una majoria actuaria davant un escenari d’aquest tipus defensant la mare (85%) i demanant ajuda (84%); però sis de cada deu no sabrien a quina porta trucar.
L’estudi (que s’ha dut a terme mitjançant un qüestionari a què han respost 3.650 nens de 4t de primària i 4t d’ESO d’un total de 106 centres educatius de Catalunya) mostra que una majoria (93%) identifiquen inequívocament la violència sexual i física, però dubten davant formes de violència psicològica, econòmica o vicària. Sobretot ells. Les nenes, al contrari, mostren un grau de coneixement més gran respecte a tots els àmbits que inclou aquesta problemàtica, cosa que podria apuntar, segons els investigadors, que són més actives a l’hora de buscar informació i empatitzen més.
Aquest qüestionari –per elaborar-lo hi van participar fins a 45 nens i adolescents de 10 a 16 anys de deu municipis de Catalunya– mostra que els alumnes identifiquen l’escola com a font d’informació, però no com l’espai prioritari on comunicar situacions de violència a casa i demanar ajuda. A l’hora d’informar sobre una situació així, preferirien acudir a la policia, als seus familiars i amics o als serveis socials, abans que adreçar-se als seus professors.
L’estudi recorda que aquest tipus de violència té un gran impacte en la infantesa. Del 2013 a començaments del 2022, subratlla, 340 nens han quedat orfes a causa d’aquesta xacra i 46 van ser assassinats. ■
Quan un menor (víctima d’assetjament escolar) se suïcida no vol morir, només vol deixar de patir”. La frase es pot llegir a la carta enviada ahir pels pares de la Kira –la menor, de 15 anys, es va suïcidar ara fa un any i mig– al president Pedro Sánchez. Una missiva en què s’anuncia el lliurament al Govern espanyol de 225.000 firmes recollides per José Manuel López i María José López per demanar una llei contra l’assetjament escolar.
La Kira va sortir de casa seva, com cada dia, a primera hora del matí del 19 de maig del 2021. Estudiava al Manyanet de Sant Andreu de Barcelona. Però aquell dia no va arribar a l’escola. En comptes d’agafar l’ascensor per baixar al carrer, la Kira va agafar la direcció contrària. Va enfilar les escales fins al terrat de l’edifici i va saltar.
Des del primer minut després de la tragèdia, en José Manuel i la María José van assenyalar a l’escola com a culpable del que havia passat. Estan convençuts que la Kira va ser víctima d’assetjament escolar i també d’“altres violències d’adult a menor en aquest mateix centre”. Així ho recull la carta enviada a Sánchez. S’hi denuncia –això fa mal especialment a aquests pares– la “inacció” de l’escola en l’aplicació del protocol antibullying i l’assumpció, un cop passada la mort d’aquesta escolar, de responsabilitats. L’escola nega des del primer dia que la mort de la Kira fos per assetjament escolar.
Les 225.000 firmes que es volen lliurar a Madrid el pròxim 3 de novembre (el dia Internacional Contra la Violència i l’Assetjament Escolar) “són un reflex clar de la preocupació social que hi ha entre les famílies per les terribles conseqüències de l’assetjament escolar i la ja innegable impunitat que comporta”, diu la carta.
El que es proposa és una llei específica en la lluita contra el bullying “que estableixi conseqüències immediates per la inacció dels centres davant les diferents situacions de violència o assetjament escolar que es plantegen”. I que aquesta norma també reculli conseqüències penals per a les famílies dels assetjadors que no col·laborin per aturar aquesta violència a les aules.
Els pares de la Kira i les desenes de milers de persones que ara els donen suport estimen que “aquesta llei pot salvar vides i ajudar les víctimes a convertir-se en supervivents”. Una reforma que hauria d’anar acompanyada, proposa la carta, d’una revisió dels protocols per donar resposta a cada cas abans que sigui, com en el cas de la Kira, massa tard. ■