La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dos milions de nens i adolescents no reben assistència a càrrec d’un pediatre
Els nens i els adolescents no són adults petits. Tenen els seus propis símptomes i patologies i han de rebre atenció específica. Però a Espanya no hi ha prou pediatres, de manera que en molts centres de salut els menors són atesos per professionals d’adults (metges de família, principalment). Segons l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), uns dos milions de nens i adolescents no reben l’atenció que necessiten per part dels professionals especialitzats, un 30% dels menors.
En una roda de premsa, els pediatres van posar de manifest, a més, que hi ha molta desigualtat territorial. Hi ha comunitats on fins a un 50% dels menors no són atesos per pediatres, com ara Madrid; i a les del nord, com ara el País Basc i Cantàbria, aquest percentatge disminueix en un 10%. Catalunya se situa en la mitjana espanyola, en un 30%.
Aquesta desigualtat també s’aprecia al mateix territori. Les grans ciutats solen tenir la quota més ben coberta, però les àrees rurals i més distants de les metròpolis no, ha explicat Anna Gatell, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria. Aquesta falta de pediatres propicia que, en altres casos, els que estan en actiu estiguin sotmesos a un sobreesforç, cosa que condiciona haver d’atendre més nens al mateix temps, amb el consegüent risc de cometre errors i afectar la seguretat del pacient.
O s’hi posa remei, o aquesta situació anirà a pitjor, perquè ben aviat, en tot just cinc anys, un 40% dels pediatres espanyols (d’un total de 15.000) es jubilaran. “Cal actuar immediatament. Ja fem tard”, assenyala Olga González, secretària general de l’AEP.
Aquests han estat algunes de les dades que l’AEP ha donat amb motiu del dia del Nen (8 d’octubre), que volen celebrar per reivindicar, una altra vegada, la necessitat que les especialitats pediàtriques siguin reconegudes oficialment. Perquè, asseguren, “els nens també necessiten especialistes pediàtrics”.
Segons reivindiquen en un manifest, “hi ha hagut un gran desenvolupament de la pediatria i de les seves especialitats al llarg dels últims 40 anys, fins a donar pas a una pediatria científica, amb gran potencial investigador i molt tecnificada”. Un exemple d’això és que Espanya és el país d’Europa que fa més nombre de trasplantaments pediàtrics, en què l’especialista pediàtric és fonamental.
“L’absència de reconeixement de les especialitats pediàtriques [n’hi ha fins a 19] dificulta oferir les places d’ocupació pública a pediatres amb perfils específics i actualment provoca situacions xocants, com ara que pediatres experts en trasplantament hepàtic hagin estat desplaçats a treballar a urgències pediàtriques d’un hospital o que pediatres d’atenció primària hagin estat adscrits a unitats de cures intensives pediàtrics”, denuncien. ●