La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un exnòvio acusa l’Alba d’anul·lar-li la personalitat
Al judici pel crim suposadament induït de Vilanova, l’exparella de l’acusada diu que ell també va ser manipulat
Alba Andreu ahir es tapava la cara mentre el seu exnòvio Arnau declarava al judici pel parricidi de Vilanova. El tenia de cara, però es negava a mirarlo. Potser perquè sap que ha fet una sèrie d’acusacions molt greus sense proves sobre la seva exparella, que no està acusat en aquest cas, amb l’objectiu de diluir la seva responsabilitat. La setmana passada va acusar el seu antic xicot de maltractar-la i d’haver creat una xicota virtual, de nom Júlia, per al seu amic Ismael, que suposadament va servir d’instrument per manipular-lo perquè posés fi a la vida del seu pare.
La instrucció del cas atribueix a l’Alba la creació d’aquest personatge fictici i, de fet, a l’escorcoll que es va fer a casa seva, els Mossos van trobar fins a tres targetes SIM que feia servir l’acusada per interpretar el paper de xicota virtual. Un dels investigadors del cas ho té clar, i va dir ahir de manera taxativa que, “sense l’existència de la Júlia, l’Ismael no hauria matat el seu pare”.
Ahir va declarar l’Arnau, que era el millor amic de l’Ismael i el xicot de l’Alba fins un mes abans del crim. Va explicar davant dels membres del jurat que, quan estaven junts, ella va anul·lar la seva personalitat. “Va arribar un punt que em va fer sentir que estava inhibit com a persona, que era incapaç de prendre cap decisió”, es va sincerar. Aquest extrem de la declaració de l’Arnau permet establir un patró de comportament semblant al que suposadament va fer servir l’Alba amb l’Ismael, a qui suposadament també va manipular perquè fes tot el que ella volia i quedar-se amb els diners que li donaven els seus pares per als estudis. La Fiscalia considera que l’Alba va exercir “un poder suprem” sobre l’Ismael, fins al punt que el jove li va fer cas i suposadament va complir l’ordre que ella li va donar de matar el seu pare. Però, tot i això, la pregunta que haurà de respondre el jurat no només és si l’Alba va manipular els seus amics, sinó si també va ser capaç de portar-los més lluny i, en el cas de l’Ismael, incitar-lo a assassinar el seu pare. Això és el que hi ha en joc.
L’Arnau, que va desenvolupar una depressió durant els mesos que va sortir amb l’Alba, va dir que les mentides de la jove eren creïbles dins del seu món i no sabia discernir entre el que era real i el que era fictici. “Va arribar un moment que em vaig quedar tancat en una bombolla, em quedava davant de l’ordinador, hi havia coses que veia que no em creia, no sabia si era jo que m’ho imaginava o si era ella que em mentia”, va subratllar. L’Arnau i l’Ismael van ser reclutats per l’Alba per formar part d’un grup de mossos secret– que va resultar ser fictici–, amb què feien vigilàncies i fins i tot van arribar segrestar la germana de l’Ismael com a mostra de seguretat perquè ella anés amb compte. Ell, malgrat haver participat en aquestes activitats dubtoses, ahir no va dir res sobre això. Va donar unes explicacions dubitatives, va al·legar que li fallava la memòria moltes vegades per no facilitar informació clau i, fins i tot, la magistrada el va amonestar quan va dir que no recordava si l’Alba li havia dit a l’Ismael que matés el seu pare. “Si l’Alba li va dir a l’Ismael que matés el seu pare, vostè ho recordaria. És una cosa difícil d’oblidar”, va advertir. I, tot seguit, l’Arnau va dir que això de matar-lo sí que ho havia sentit. “Va dir de deixarlo greu, o potser sí que va dir matar-lo”, va afegir. Després, el jove va reconèixer que els seus dubtes en la declaració eren perquè tenia por que, si deia tot el que havia vist, l’acusessin “de còmplice” quan ell “no hi tenia res a veure”.
La mare de l’Ismael també va declarar ahir al judici per destacar que, des que va començar a sortir amb la inexistent Júlia, el seu fill va començar a canviar. Era més distant, va deixar els estudis i va començar a demanar diners. Això va provocar que tant ella com el seu pare se sentissin impotents i van sospitar que havia entrat en una secta, de manera que es van plantejar contractar un detectiu privat. “Però vam fer tard”, va lamentar la mare, que va recordar que després del crim va anar a veure el seu fill al psiquiàtric. “Ens va explicar això de la màfia, que l’extorquien, s’ho creia tot. El vam trobar en el moment del seu brot, amb els ulls totalment en blanc”. La dona va explicar que, després del crim, va rebre uns quants missatges de l’Alba, que es va fer passar per la Júlia, per oferir-los ajuda. ●
El problema latent, creixent i desesperant de l’okupació a Espanya no tindrà una solució fàcil, però almenys potser comencem a enfilar l’agulla del seny si la proposta presentada pel grup socialista al Congrés dels Diputats de resoldre la injustícia de l’okupació d’un habitatge en 48 hores es materialitza. La proposta compta amb moltes excepcions, molts dubtes i nombroses crítiques procedents de l’esquerra del PSOE, l’univers podemita, perquè castiga un sector protegit ancestralment pels defensors de qualsevol cosa que recordi l’ordre i també per la dreta, ja que creu que la mesura és més un estratagema per acontentar determinats col·lectius, malgrat que considera que la seva translació real al carrer serà paper mullat.
Amb aquest panorama veurem quin recorregut té la proposta, però el que queda clar és que la situació a les grans ciutats i al conjunt del país necessita un ajust que alliberi l’angoixa que viuen els propietaris d’immobles que pateixen amb impotència una okupació eterna. Aquí ja no es tracta de recordar les albors del moviment okupa, ni la seva pretesa justícia social, sinó de posar a sobre de la taula una situació molt delicada que fa decennis que s’arrossega i a què cap partit no ha estat capaç de posar fi. L’única solució han estat vies unilaterals de força que per
“Sense l’existència de la Júlia, l’Ismael no hauria matat el seu pare”, va dir un investigador dels Mossos d’Esquadra
“Va arribar un punt que em va inhibir com a persona, que era incapaç de prendre cap decisió”, va dir l’exparella de l’acusada
El sistema legal ha de posar fi a una pràctica que desperta els pitjors instints en els afectats
cap concepte han de ser encoratjades ni alimentades. El sistema legal i administratiu ha de posar fi a una pràctica desesperant que desperta els pitjors instints en els afectats. Que t’ocupin el pis, en tinguis un o deu, i no hi puguis tornar perquè a algú, amb necessitats o no, no li dona la gana i tu no hi puguis fer res és inacceptable.
Com en tot despropòsit, hi ha circumstàncies que els poders públics poden edulcorar. Penso en la gent sense recursos que ha de ser desnonada de la seva finca. Però el gruix del problema que turmenta gent normal, no multimilionaris que no saben el volum de propietats que tenen, és el dels grups de delinqüents que sota la màscara del bonrollisme posen en marxa el negoci de l’extorsió immobiliària. En el fons, malgrat tot, som una societat tranquil·la, perquè la magnitud del problema és tan inflamable que no s’entén com la política no s’ha vist obligada a actuar de debò abans. A l’okupació, per se, s’hi ha afegit els últims anys un altre element delictiu que acaba d’arrodonir l’equació del desastre: molts d’aquests pisos s’utilitzen com a narcopisos, botigues de compravenda d’estupefaents que s’encarreguen d’ampliar la xarxa del negoci de proximitat de la droga. Un panorama ideal perquè prosperin els nostres barris i es converteixin en el paradís dels nostres somnis i ideals.