La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els estudis genètics sobre l’evolució humana guanyen el Nobel de Medicina
El suec Svante Pääbo, premiat pels genomes de neandertals i denissovans
Les anàlisis d’ADN prehistòric que han canviat la comprensió de l’evolució humana i han creat la nova disciplina científica de la paleogenòmica van ser guardonades ahir amb el premi Nobel de Medicina d’aquest any.
L’Assemblea Nobel de l’Institut Karolinska d’Estocolm va concedir el premi al suec Svante Pääbo, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva a Leipzig (Alemanya), “pels seus descobriments sobre els genomes d’hominins extingits i sobre l’evolució humana”.
“A través de la seva investigació pionera, Svante Pääbo va aconseguir una cosa aparentment impossible: seqüenciar el genoma del neandertal, un familiar extingit dels humans actuals”, va explicar l’Assemblea Nobel en un comunicat. “També va fer el descobriment sensacional d’un hominin anteriorment desconegut, el denissovà”.
Pääbo va descobrir que l’Homo sapiens i neandertals es van acoblar i que entre un 1% i un 4% del genoma de les persones d’ascendència europea o asiàtica és d’origen neandertal. “Aquest antic flux de gens als humans actuals té rellevància fisiològica, i afecta, per exemple, com el nostre sistema immune reacciona davant les infeccions”, diu el jurat en el comunicat que explica per què Pääbo rep el Nobel de Medicina.
El mateix Pääbo es va mostrar sorprès després de rebre la notícia. “No pensava que això realment complís els requisits per a un premi Nobel”, va declarar en una connexió en directe amb la roda de premsa de l’Assemblea És fill
Nobel.
Més enllà de la seva possible rellevància mèdica, “la investigació seminal de Pääbo va originar una disciplina científica completament nova: la paleogenòmica”, destaca l’Assemblea Nobel. “Els seus descobriments estableixen les bases per explorar què ens fa singularment humans”.
Nascut a Estocolm (Suècia) el 1955, Pääbo es va doctorar a la Universitat d’Uppsala. Va ser investigador postdoctoral a la Universitat de Zuric (Suïssa) i a la de Califòrnia a Berkeley (EUA). Des del 1990 ha fet tota la seva carrera a Alemanya, primer a la Universitat de Munic i des del 1999 a l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva –que ell va fundar– a Leipzig.
Pääbo és fill del bioquímic suec Sune Bergström, que també va guanyar el premi Nobel de Medicina –el 1982 pel descobriment de les prostaglandines–. Bergström va tenir una relació extramarital amb la mare de l’Svante, la química estoniana Karin Pääbo, que va ser amb qui ell es va criar i de qui va rebre el cognom. “Ella va ser la influència més important de la meva vida”, va recordar ahir Pääbo. “Estava molt involucrada en ciència i em va estimular i va animar molt al llarg dels anys”.
Pääbo ha mantingut relació amb investigadors espanyols les dues últimes dècades. De les sis investigacions que l’Assemblea Nobel cita com a “publicacions clau” en la carrera de Pääbo, dues tenen coautors espanyols.
La primera va ser la publicació del genoma complet dels neandertals el 2010, que es va basar en part en restes trobades a la cova del Sidrón a Astúries i en què va col·laborarambTomàsMarquèsBonet i Carles Lalueza de l’Institut de Biologia Evolutiva a Barcelona, a més d’investigadors de la Universitat d’Oviedo i del Museu Nacional de Ciències Naturals a Madrid. Va mantenir la col·laboració amb Tomàs Marquès-Bonet en la seva investigació sobre la història dels denissovans. ●
d’un altre premi Nobel de Medicina que va tenir una relació extramarital amb la seva mare