La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els NFT han vingut per quedar-se Talking Galleries analitza el fenomen un any després del boom
Fa dos anys només uns quants iniciats havien sentit a parlar dels NFT ( non-fungible tokens), identificadors electrònics que certifiquen l’autenticitat d’una obra única i n’acrediten la propietat. Tot i això, des que Mike Winkelmann, conegut com a Beeple, va vendre a Christie’s un collage digital, Everydays: Els primers 5.000 dies, per 69 milions de dòlars, el fenomen es va propagar d’una manera salvatge tant dins com fora del món de l’art. El primer tuit del cofundador de Twitter Jack Dorsey va assolir l’absurda xifra de 2,9 milions de dòlars –i va caure de manera igualment vertiginosa fins als 280 dòlars en una subhasta posterior l’abril passat– i artistes consolidats com Damien Hirst, Marina Abramovic i Ai Weiwei s’hi han incorporat de manera entusiasta malgrat les turbulències d’un mercat que ja mostra desacceleració. “Estem en un punt d’inflexió; no sabem quin serà el segon pas, però és segur que els NFT han vingut per quedar-se”, afirma Pau Walder, crític d’art i comissari independent especialista en art digital.
Walder obria així NFT: I ara què?, una de les taules centrals de la novena d’edició de Talking Galleries, el congrés internacional entorn del galerisme que avui celebra la seva segona i última jornada a l’Auditori del Macba. Kate Vass, fundadora de la galeria suïssa especialitzada en l’art generatiu i pionera en l’ús de criptomonedes en el context artístic, tampoc no considera que estiguem davant un fenomen passatger, però matisa que s’ha de prendre com el que és, “una eina de transacció segura per a l’art digital, no una forma d’art”. “Però també és més que una eina; és un mitjà que podem utilitzar per transformar coses”, intervé Andrés Reisinger (Buenos Aires, 1990), artista argentí establert a Barcelona pel qual treballar al món digital és una cosa tan natural com per Picasso o Matisse devia ser agafar un pinzell. “Vaig tenir el primer ordinador als 6 anys, i amb el meu germà ens connectàvem cada nit dues hores, quan el consum era més barat. Llavors era una manera d’entendre que no tot el que passava al món passava al meu barri”.
Reisinger fa 15 anys que treballa en art digital, es va donar a conèixer a través d’Instagram i el 2021 la seva trajectòria va fer
Hortènsia,
un gir inesperat quan va subhastar una col·lecció de mobles virtuals a través de Nifty Gateway. Es van vendre en menys de deu minuts per un total de 450.000 dòlars. Una de les peces que Reisinger es va comprometre a dissenyar en col·laboració amb el comprador va obtenir el preu més alt: 67.777 dòlars. La revista Forbes ja l’havia escollit com un dels visionaris de menys de 30 anys, i actualment treballa en Pol·len, un NFT que canvia amb les estacions de l’any i que té la capacitat de “pol·linitzar-ne” d’altres perquè canviïn. En va fer una edició de dues-centes i les va enviar als col·leccionistes que ja tenen obres seves; fins a final d’any, ells podran decidir si les conserven o les transformen.
Reisinger adverteix sobre els perills de sucumbir a la voràgine mercantilista. “Si no mantens la ment fresca i molt calmada, pots perdre el cap, i per això hi ha hagut projectes que han fracassat l’endemà, perquè eren fills d’aquest estat d’ansietat”.
Tant el cofundador d’Unit London, Joe Kennedy, com la directora d’art del segle XX de
Christie’s coincideixen que es tracta d’una tecnologia en contínua evolució amb una rapidesa que està agafant tothom per sorpresa, que dins d’aquesta categoria s’hi poden trobar bon art i obres menyspreables i, com Vass, que la tendència dels museus de convertir en NFT les seves grans obres “és una manera fantàstica de monetitzar-se i
“És una eina de transacció segura per a l’art digital, no una forma d’art”, assenyala Kate Vass
obtenir beneficis extres”.
El simposi que dirigeix Llucià Homs també va reunir Elvira Dyangani Ose i Carles Guerra per reflexionar sobre la inclusió en el món de l’art, i també, entre d’altres, la fundadora de la Serpentine Galleries de Londres i actual directora de projectes de Thaddaeus Ropac, Julia Peyton-Jones, que va parlar sobre els reptes del món de l’art actual. ●