La Vanguardia (Català-1ª edició)
El pedigrí de la Scala ressona a Barcelona
El públic de Palau 100 celebra amb una ovació la tornada del mestre Chailly
És cert que l’actualitat obliga, i que totes les mirades avui estan posades sobre la política italiana, però com que l’orquestra no anava al Palau des dels anys noranta –Muti la va dirigir el 1991, i abans va venir amb Lorin Maazel, el 1986–, i que Barcelona la recordava exultant en un Macbeth en concert a les ordres del mateix Muti al Liceu, el 2001, les geopreocupacions europees van quedar a una banda i el públic que abarrotava la sala es va centrar en la comesa musical.
El programa era confortable: l’animosa Simfonia núm. 1 de Beethoven –que va començar sonant de conservatori i es va anar intensificant– i la trencadora Núm. 1 de Mahler, autor estretament vinculat a la trajectòria d’aquest mestre milanès. El mateix Chailly reconeixia que la seva vocació com a batuta li va sorgir amb 11 anys escoltant aquesta primera simfonia. I als noranta, va firmar la integral durant la seva etapa al capdavant de l’Orquestra del Concertgebouw...
Ahir a la nit es va ficar el públic a la butxaca, potser per la marcial manera de frenar els 99 músics de l’orquestra, que va passejar pels diferents paratges mahlerians amb sort desigual. Brillantors i lirisme es van disputar la vetllada. Chailly s’havia fet portar fins al podi, amb la barana enfundada en vellut vermell –a joc amb les tapes de les partitures– tot apel·lant al pedigrí de l’orquestra i del seu teatre. La de la Scala, elegant, amb el seu art de viure una existència italiana...
A la fulgurant inauguració de Palau 100 hi van assistir la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el secretari de Cultura, Jordi Foz; el director general de promoció cultural, Josep Vives..., o Vinyet Panyella, presidenta del Conca. I ho van celebrar a la copa posterior abans que els artistes marxessin a la recepció del consolat del seu país. Bon fi de gira espanyola. ●