La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pérez-Reverte i la revolució frustrada
L’escriptor ambienta la seva nova novel·la al Mèxic d’Emiliano Zapata i Pancho Villa
L’expectació és enorme i a la cita, en un cèntric hotel de Madrid, ni tan sols falta la premsa internacional: arriba la trentadosena novel·la d’Arturo PérezReverte, Revolución, ambientada al Mèxic de Pancho Villa i Emiliano Zapata. Explicada, això sí, a través dels ulls d’un jove enginyer de mines espanyol, Martín Garret, a qui la ideologia de la revolta li importa bastant menys que com es comporta l’ésser humà en l’horror d’una guerra. I a qui Pérez-Reverte, que recorda que li falta un mes per fer 71 anys, ha prestat la seva mirada de joventut.
“Revolución –assegura– no és una novel·la històrica. Les meves novel·les, fins i tot les d’Alatriste, són falsament històriques. Utilitzo la història com a clau per entendre el present. Sense història l’home modern és orfe, li falten referències per identificar la vida. A part, una novel·la explicada en temps actual em sembla vulgar perquè avui el temps és vulgar narrativament parlant”. En aquest sentit, destaca que Revolución és “una novel·la d’aventures i aprenentatge sobre com un jove durant deu anys de revolució acaba descobrint la violència, la mort, la lleialtat i l’amor”.
Periodista de guerra durant anys, l’autor explica que per donar vida i espessor al protagonista li ha prestat de la seva pròpia vida “la manera com acaba mirant el món”: “La violència, la guerra, van ser per a mi anys d’aprenentatge en què vaig descobrir coses molt útils com a persona i novel·lista”. També hi ha posat, a més de guerrillers, tres dones, una periodista americana, una nena de casa bona i “una soldadera analfabeta de trenes greixoses”. “La presència d’una dona a la vida d’un home el fa avançar molt en el procés iniciàtic d’aprenentatge. Sense la mirada de la dona l’home no ha fet mai els passos complets”, assegura.
Per descomptat, Mèxic i les revolucions són els protagonistes de la trobada amb la premsa. “Com a periodista he cobert diverses revolucions, a El Salvador, Romania, Nicaragua, allà on és ara Daniel Ortega. He vist els revolucionaris lluitar i morir i pagar els preus que es paguen. Les revolucions en general les perden els que les fan i les guanyen els que arriben després i aprofiten. La novel·la té un pòsit de malenconia, en veure tant valor i sang vessats i el que és Mèxic ara, on la injustícia, el caciquisme, la humili
Revolución
ació i la tristesa continuen. Veure aquestes coses fa que un no es faci gaires il·lusions de les grans paraules revolucionàries. Les revolucions acaben sempre en un Daniel Ortega a la seva finca i això és molt trist, cosa que no vol dir que no s’hagin de fer. Hi ha moments en què l’ésser humà ha de lluitar encara que sigui sense esperança, que al dolent li sagni el nas”. Un Mèxic sobre el qual diu que és “un país extraordinari, barreja de crueltat i tendresa, respecte i menyspreu a les regles, violència permanent barrejada amb cortesia extrema. T’apunten amb la pistola i et tracten tota l’estona de vostè, ‘doni’m la cartera o es mor’. No et maten, et mors”. ●
Alicia al país de les meravelles, que han contribuït a la creació de lectors gràcies a l’enorme qualitat dels seus treballs”.
El mateix jurat presidit per María José Gálvez, directora general del Llibre i Foment de la Lectura, va concedir el premi Nacional a la Millor Traducció del 2022 al filòsof i teòleg Pere Lluís Font (Pujalt, 1934) per abocar al català els Pensaments i opuscles de Pascal (Adesiara). El jurat va valorar “l’excel·lent qualitat lingüística i el rigor i solidesa de la seva feina i estudi, que representen una excel·lent edició crítica de l’obra, amb un gran aparell crític i un magnífic estudi preliminar”. Els premis, concedits pel Ministeri de Cultura, estan dotats amb 20.000 euros. ●
“Les revolucions en general les perden els que les fan i les guanyen els que arriben després i aprofiten”