La defensa del Barça

puntes i algun migcampista, com Kessié a Mallorca, dona peu al control del joc. Al migcamp, Busquets ajuda els dos centrals, mentre la feina de Gavi és impagable defensivament, ja que guanya molts duels que no són purament ofensius, com Pedri. Aquest compromís en la recuperació permet millors cobertures als del darrere, que també guanyen més duels defensius que abans. Ter Stegen ha estat prodigiós en accions que han donat punts (per exemple, a Mallorca), però la mentalitat defensiva de l’equip ha millorat amb el toc de Xavi, no només amb la pressió, sinó també amb l’augment del to d’agressivitat.

Aquesta idea equivocada que defensar trenca el model ha prevalgut durant molt de temps entre un sector del barcelonisme. El principi bàsic del Barça és atacar, però necessita defensar bé per guanyar els títols. La possessió no és un substitut de la defensa. És un bon recurs, però en els un contra un cal tenir prou recursos per imposar-se al rival. Avui el Barça ho està fent. Els veterans i els joves apliquen millors moviments defensius. El Barça sembla que ja no necessita fer una exhibició de futbol per guanyar partits. Pot vèncer per 0-1. En el partit contra el Mallorca, les mans de Ter Stegen van ser providencials, com els duels guanyats de Gavi o l’excel·lent partit de Christensen. Piqué i Alba van estar a l’altura i el Barça va sortir de Son Moix amb una victòria escassa, però sense necessitat de

L’equip de Xavi ja guanya duels defensius al mig i a darrere, de manera que encaixa pocs gols

fer el partit de la seva vida.

La Champions League no és la Lliga i els equips italians són experts a defensar bé perquè el seu model és una sola paraula: guanyar. El Barça és millor que l’Inter, però si l’equip de Xavi no encaixa gols, tindrà mitja classificació a la butxaca. ●