La Vanguardia (Català-1ª edició)
Toqueu de peus a terra, Florentino i Pep!
“Si això no és bonic, no sé què ho pot ser”.
Jo busco en el futbol, entre altres coses, una mica de seny, un cert contrapès al que veiem amb polítics com Putin, Trump, Truss, Bolsonaro o Puigdemont, que viuen cada un al seu món paral·lel. Però no. Ni l’entrenador més admirat del món toca de peus a terra. Pep Guardiola és boig, també.
Els que no van veure la primera part del partit de diumenge entre el seu Manchester City i el Manchester United es van perdre una de les exhibicions més... Bé, no sé... pateixo per trobar l’adjectiu... Més aclaparadores, simfòniques, brutals o demolidores que recordo al meu mig segle o més d’obsessió amb l’esport que malgrat el que diu un altre boig, Florentino Pérez, consuma les passions de més gent que qualsevol altre fenomen planetari, amb la possible excepció del sexe.
El City se’n va anar al descans vencent l’antic enemic per quatre gols a zero quan podrien haver estat sis, error que es va corregir amb dos més al segon temps.
Com que em costa de trobar les paraules per explicar el que vaig veure, optaré per la ruta fàcil de citar el Times de Londres. “El City és un laboratori per a la perfecció de l’esport, un equip que juga a futbol amb un immillorable ballet d’angles, corregudes i seqüències de passades... El United es va mostrar impotent davant la brillantor intergalàctica del City”.
La matança no estava cantada. El mes anterior el United havia derrotat el Liverpool i el que va primer a la Premier League, l’Arsenal. Mostrava senyals de recuperar les glòries perdudes. Fins que Erling Håland i Phil Foden van fer dos gols cada un abans del minut 44 i el sector de l’estadi on hi havia l’afició del United es va buidar.
“Ho vam fer bé, però ho podem fer millor”, va ser el veredicte de Guardiola. “Molts molts jugadors van fer passades desencertades... En les coses simples no som prou bons”.
Però què carai et passa, Pep? Com és que perds l’ocasió de celebrar el jogo bonito del teu equip i gaudir de la més plena alegria? Que el teu equip podria haver jugat millor? Algun equip potser ha jugat igual de bé alguna vegada, com el teu propi Barça, o el Brasil que va guanyar el Mundial del 1970, o el Reial Madrid de Di Stéfano. Però millor no es pot. No som perfectes, som humans.
Passem al que va ser president dels també brillants però no tan eficaços galàctics, els blancs del Reial Madrid. Unes hores abans de l’espectacle del City contra el United Florentino Pérez va fer un discurs davant els seus súbdits en una assemblea extraordinària del seu club. Negant-se, com Putin o Trump, a acceptar que la guerra està perduda, Pérez va continuar defensant el seu projecte de Superlliga tancada, d’accés només per als clubs grans d’Europa, com a antídot al que anomena “la malaltia” que pateix el futbol. L’exemple a seguir, insisteix, és el de l’esport dels Estats Units, que, conseqüent amb l’ètica dominant d’aquell país, premia els rics i els pobres que es fotin.
“No valen les excuses”, va declarar Pérez, “abans el futbol liderava i ara està àmpliament superat per l’esport dels Estats Units. Estem perdent la batalla global de l’entreteniment”.
A veure, Florentino. A veure. No sabies que el Barça té més seguidors a les intercontinentals xarxes socials no només que els Dallas Cowboys o els Miami
Dolphins sinó que dels 32 equips junts de la teva beneïda NFL? Quina merda m’estàs dient?
El que no vol admetre Pérez, però ho sap prou bé, és que tant l’enemic a batre com l’exemple a seguir és la Premier. Com vaig assenyalar aquí fa un parell de setmanes, lluny d’estar malalta, la lliga anglesa arrasa avui com mai en ingressos i en espectadors. I per què? Perquè juguen millor que a la Lliga espanyola? No és això. És perquè la Premier és competitiva, i és competitiva perquè reparteix els ingressos de manera molt més generosa entre els clubs petits i grans. La temporada passada el Manchester City va rebre 174 milions d’euros per haver guanyat el títol i el Norwich City va rebre 113 milions per haver quedat últim. El Madrid va rebre deu vegades més que el cuer Alabès.
Obre la ment, Florentino. Sigues magnànim, no mesquí. Busca la solució a casa i no a l’altra banda de l’oceà. Toca de peus a terra, terra espanyola. ●
Que el teu equip podria haver jugat millor? Millor no es pot, Pep, som humans
El que no vol admetre Florentino, però ho sap prou bé, és que l’exemple a seguir és la Premier