La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern Truss fa marxa enrere en la reducció d’impostos als rics
Un motí dels diputats conservadors pressiona la premier britànica
El propòsit del Brexit, segons els seus apòstols, era que el Regne Unit “recuperés el control” de la política, l’economia, les lleis i les fronteres, lliure de les traves de la Unió Europea. Sis anys després, el Govern britànic ha perdut el control de tot, i ahir, pressionat pels mercats, es va veure obligat a fer marxa enrere en la mesura que havia convertit en bandera del seu programa revolucionari: l’eliminació de la taxa impositiva d’un 45% a les fortunes més grans del país.
No només marxa enrere, sinó també, a més, trepitjant l’accelerador al màxim, perquè el cotxe estava a punt d’estavellar-se (encara pot passar). “A qui se li acut abaixar els impostos als rics al mateix temps que es redueixen en termes reals els beneficis socials als pobres, es retallen els pressupostos de tots els ministeris i torna de ple l’austeritat? –es preguntava ahir als passadissos del congrés del Partit Conservador un veterà diputat que ha servit en diferents administracions–. A qui se li acut una política fiscal que atia la inflació i apuja els interessos i el cost de les hipoteques, en plena crisi del cost de la vida i amb els preus de la llum i el gas situats a l’estratosfera?”.
Se li acut a la primera ministra Liz Truss, una llibertària descrita, pels que han estat a les seves ordres a la Foreign Office i altres carteres ministerials, i per parlamentaris dels Comuns, com una persona “tan arrogant i segura de si mateixa que és incapaç de reconèixer que s’ha equivocat”. No ho va reconèixer ni després de la reacció negativa al seu pla fiscal (la reducció d’impostos més gran en mig segle), ni després que la lliura esterlina es desplomés (ja ha recuperat gran part del terreny perdut), ni després que el Banc d’Anglaterra es veiés obligat a comprar bons per impedir el col·lapse dels fons de pensions. El mateix diumenge va assegurar en una sèrie d’entrevistes que mantindria el rumb, per més impopular que fos.
Però encara que sigui incapaç de reconèixer que s’ha equivocat (tant en el fons com en la manera, ja que no ha justificat com compensaria els ingressos perduts amb la reducció d’impostos), el seu propi partit l’ha obligat a rectificar després que una enquesta atribuís al Labour un avantatge de 33 punts als sondejos, que es traduiria en una majoria absoluta a les eleccions que se celebraran, a tot estirar, el gener del 2025. Una part important del grup parlamentari tory va amenaçar de votar en contra de les seves mesures, i no han tingut més remei que recular. Tot i això, la seva posició (i la del seu ministre d’Economia, Kwasi Kwarteng) és tan precària que no es descarta un intent de treure-se-la de sobre a la primera oportunitat.
“Quin dia!”, va exclamar Kwarteng per treure ferro al seu discurs a la conferència dels conservadors, normalment un vehicle per donar a conèixer noves polítiques i reforçar suports, però, aquesta vegada, va ser una espècie de funeral. Mai en la història del país un govern no s’havia disparat al peu tan aviat (menys d’un mes després d’arribar al poder) i d’una manera tan espectacular. La cura no serà fàcil.
Truss i Kwarteng s’han vist obligats a donar un cop de volant “per culpa de les turbulències”, però ni Truss ni Kwarteng no admeten que hagin enviat el cotxe a la cuneta. El canceller de l’Exchequer (títol pompós que rep en aquest país el titular de Finances) va insistir ahir que “la resposta als mals del país i l’únic camí a seguir és el del creixement a còpia d’impostos més baixos”. “Amb les factures de l’energia ja caríssimes, les seqüeles de la pandèmia, la guerra a Europa, la càrrega fiscal més pesada en 70 anys, una lentitud glacial a les cadenes de subministraments i uns PIB que creixen de manera raquítica arreu del món, francament no queda cap altra alternativa”, va assenyalar Kwarteng.
De mea culpa, molt poca. El ministre d’Economia només va dedicar un paràgraf de la seva intervenció al caos econòmic provocat pel Govern britànic els últims dies, per dir que han “escoltat amb humilitat les crítiques, però que ara es tracta de tirar endavant, sense distraccions, i aconseguir resultats”. Als més rics no se’ls abaixarà la càrrega fiscal, però la resta de mesures del paquet continuen vigents
El ministre d’Economia insisteix a estimular el creixement a còpia de rebaixar la pressió fiscal
El pla de retallar els subsidis socials després d’abaixar els impostos als rics ha estat políticament inviable