La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Generalitat aprova avui la creació d’una energètica pública
instal·lar 1 MW. “És una qüestió de prioritats i de definició de model econòmic. Tot i que a Catalunya s'estan començant a moure i la legislació està sent més permissiva, hi ha un gran contrast amb comunitats com Extremadura, amb una aposta clara per generar energia barata, amb què es vol atreure teixit empresarial”, va assegurar ahir José Donoso, director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica.
Malgrat que parlar de fuga d'empreses per la carestia de l'energia encara pot semblar ci
El Consell Executiu té previst aprovar avui la creació d'una empresa energètica pública que proveirà la Generalitat i altres organismes públics, tal com va anunciar el president Pere Aragonès al seu últim viatge a Nova York. Amb la nova empresa, el Govern preveu accelerar la transició energètica amb l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 55% el 2030 i arribar a la neutralitat d'emissions de carboni el 2050.
La nova energètica es constituirà com a societat anònima unipersonal, amb participació directa de la Generalitat. Tindrà dues àrees d'activitat sempre amb energies renovables: la generació i la comercialització. Es descarta, però, que vengui energia a les empreses i les llars en competència amb les comercialitzadores privades existents.
En l'àmbit de la generació, promourà projectes d'autoconsum i de generació distribuïda a tots els edificis públics de la Generalitat, per exemple amb plaques solars. Aquestes instal·lacions es poden obrir a autoconsums compartits i comunitats energètiques en què puguin participar famílies vulnerables pròximes.
També desenvoluparà projectes de generació propis i compartits amb les entitats locals i podrà prendre participacions en projectes privats que tinguin el vistiplau del territori. A més, gestionarà les centrals hidroelèctriques a mesura que es vagin acabant les concessions actuals. En aquesta línia, ència-ficció, els consumidors particulars sí que poden patir aquest retard en oferta d'energia fotovoltaica en un entorn de mercat en què l'autoconsum s'ha tornat a disparar. El 2021 aquest tipus d'instal·lacions van el Departament d'Acció Climàtica, que dirigeix Teresa Jordà, ja va anunciar a finals de maig el començament d'un expedient per reprendre la gestió de les tres primeres hidroelèctriques (Can Trinxet, Cúbia i Vilana). Segons les dades que ha avançat la conselleria, la nova companyia es dotarà d'una política d'aprovisionament energètic que permeti la compra d'energia renovable amb acords bilaterals amb generadors locals.
Subministrarà l’Administració catalana i es descarta que entri a competir amb comercialitzadores privades
A més, podrà exercir l'activitat de comercialització gestionant els excedents d'autoconsum i oferint-los a entitats locals i altres organismes públics. Igualment, podrà invertir i participar en projectes energètics que siguin estratègics per a la seguretat energètica. Per exemple, en infraestructures d'emmagatzemament, que, amb el desenvolupament de les energies renovables, tindran cada vegada més rellevància. ● créixer un 102% al conjunt d'Espanya. Un 32% de les noves instal·lacions corresponen al sector domèstic, davant un 19% que representaven l'any anterior.
Un any més, Catalunya es desmarca de l'aposta més decidida a escala internacional. Segons les dades de l'Agència Internacional de l'Energia (Irena), l'energia fotovoltaica ha estat la líder entre totes les renovables i la més instal·lada a escala mundial, amb un creixement d'un 21% en potència instal·lada respecte al 2020, fins als 942 GW acumulats. ●
La comunitat tot just va instal·lar 1 MW de nova capacitat dels 4.690 desplegats al conjunt d’Espanya