La Vanguardia (Català-1ª edició)
MÓN EMPRESARIAL Grifols nomena un president executiu aliè a la família
L’americà Steven Mayer pretén frenar el deteriorament de l’acció a la borsa
El fabricant d’hemoderivats Grifols va anunciar ahir a la CNMV el nomenament del nord-americà Steven F. Mayer com a president executiu de la firma, en una decisió que aparta la família propietària de la primera línia de gestió.
L’empresa va explicar en un comunicat que Víctor Grifols Roura, fins ara president no executiu, es retira i continuarà només com a conseller i president d’honor de l’empresa. Víctor Grifols Roura ha estat l’artífex de la transformació de la companyia, que a començaments de segle era una pime local i avui és una multinacional que factura 4.933 milions d’euros i té una plantilla de 27.000 treballadors.
Mayer assumirà “totes les facultats legalment i estatutàriament delegables per dirigir la societat”. Raimon Grifols Roura i Víctor Grifols Deu, consellers delegats solidaris, continuaran als seus llocs i col·laboraran amb el nou president en el desenvolupament del pla de negoci de la companyia.
Segons el comunicat enviat al regulador, “aquests nomenaments, aprovats per unanimitat, mostren el compromís del consell d’administració per reforçar la gestió, accelerar l’execució del pla estratègic de la societat, continuar millorant l’excel·lència operativa i augmentar el valor per als accionistes, amb especial èmfasi en la reducció dels nivells de deute i la millora de la generació de caixa”.
Steven F. Mayer ha estat conseller independent de Grifols des del gener del 2011, i té àmplia experiència al sector del plasma: va liderar l’equip que va comprar i més tard va desinvertir en Talecris, una firma que va adquirir Grifols fa una dècada. Ha estat directiu en més de 30 empreses, cotitzades i privades, de diferents indústries, així com direc
Mayer va dirigir Talecris, una empresa del sector, i també el comitè d’inversions del fons Cerberus
tiu del fons Cerberus.
Mayer va ser president del comitè d’inversions de Cerberus – un fons que avui gestiona uns actius de 60.000 milions de dòlars– i, segons Grifols, entre les seves funcions hi havia “la captura d’oportunitats per millorar la competitivitat i el valor de les empreses per mitjà de la planificació i execució operativa, així com mitjançant l’impuls d’iniciatives estratègiques i la disciplina financera”.
La reorganització directiva es dona en un moment en què l’acció de Grifols acumula una caiguda de més d’un 58% des de l’any passat. L’acció va tancar ahir a borsa amb una alça d’un 1,08%, fins als 8,9 euros.
La cotització mostra la preocupació dels inversors per l’elevat endeutament en què ha incorregut l’empresa per finançar les seves adquisicions. Després de la compra de Biotest, per la qual va desemborsar 1.600 milions d’euros l’any passat, el deute s’ha disparat fins als 8.994 milions d’euros (nou vegades l’ebitda). La caiguda del marge operatiu del grup per efecte de la pandèmia augmenta el pes relatiu de l’endeutament del grup.
Grifols s’ha vist especialment penalitzada a borsa aquest setembre per la rebaixa de nota de l’agència de qualificació Standard & Poor’s (S&P), de BB- a B+, per haver considerat que estava reduint el seu deute a un ritme
“més lent” del que s’esperava enmig de condicions de mercat difícils. “El marge operatiu de Grifols no ha millorat tan fortament com s’anticipava per un accés més limitat al plasma que abans de la pandèmia i per unes tarifes dels donants persistentment elevades”, va explicar l’agència.
Dues agències de ràting més, Moody’s i Fitch, han mantingut en canvi les qualificacions creditícies de la companyia, ja que, segons Grifols, valoren les mesures que està adoptant per millorar els resultats, avalades per la recuperació de les donacions de plasma i la millora del flux de caixa lliure.
Steven F. Mayer, ara nou president, va assenyalar en un comunicat que focalitzarà la seva gestió a aconseguir “l’excel·lència operativa, el creixement sostenible dels ingressos, la rendibilitat i els fluxos de caixa, així com en l’enfortiment del balanç”. ●
La Generalitat duplica els ajuts a les cooperatives amb 28 milions d’euros
El Bnew arrenca posant el focus en l’immobiliari i la mobilitat
El sector cooperativista ca● talà rebrà un impuls gràcies a les subvencions aprovades ahir per la Generalitat, que duplica el pressupost anual amb ajuts de fins a 28 milions, un rècord. El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va anunciar ahir que les subvencions s’atorgaran a unes 170 cooperatives, del total de 200 que es van presentar a la convocatòria Projectes Singulars. La Generalitat ha seleccionat projectes transversals, amb incidència en l’àmbit social, educatiu i de l’energia verda. En especial, destaquen tres iniciatives liderades per Suara, Som Energia i Abacus. Les subvencions procedeixen del pressupost de la Generalitat, sense suport dels fons europeus Next Generation. Un 80% s’executarà aquest mateix any i un 20% d’aquí 12 mesos. Blanca Gispert
La DFactory del Consorci ● de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va acollir ahir la primera jornada de la Barcelona New Economy Week, el congrés híbrid sobre nova economia organitzat pel mateix ens. “Des de la primera edició, vam veure que el Bnew era necessari per a la reactivació econòmica”, va recordar el delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro, en la inauguració. Després, algunes de les ponències més destacades del dia van versar sobre col·laboració publicoprivada en l’àmbit immobiliari i sobre aquest sector. Entre la multitud de xerrades, també es va parlar sobre mobilitat, metavers i emergència híbrida, entre altres temes. / Redacció