“Una Espanya es va perdre per sempre amb la guerra”

Veig en aquestes vinyetes Lorca, Machado... Il·lustro les biografies que va escriure d’ells Ian Gibson. ...Miguel Hernández Juan Ramón Jiménez.

Quatre poetes en guerra vistos per l’Ian. I.G.: Quins dibuixos amb talentosos, Quique! Néixer amb un talent és el més gran.

Quin és el seu talent, Ian?

Furgar. Rastrejar les meves pròpies obsessions em va portar a biografiar d’altres: tot biògraf és autobiògraf!

Quines obsessions?

I.G.: La mort, Déu... La família era metodista: mirar una copa d’alcohol era pecar.

Va prendre la revenja?

I.G.:Vaig pecar. I molt de gust. Espanya em va ajudar a gaudir de l’alcohol, la bellesa...

I vostè, Quique?

Em van captivar les obres de Gibson, i avui les adapto al llenguatge del còmic.

Què tenen en comú aquests poetes?

Que encarnen l’Espanya que es va perdre per sempre amb la guerra...

I.G.: Per la revolta dels militars traïdors.

Quin poeta els commou més? i

Vaig plorar llegint la vida de Miguel Hernández, quina pena...

I.G.: Podia demanar indult, com altres comunistes, i va refusar, de presó en presó.

Fins a caure malalt i morir. Trist.

M’ha agradat dibuixar la vinyeta d’aquesta foto de Lorca i d’altres puny enlaire, al costat d’aquesta frase del periodista Pablo Suero: “Ningú el 1936 no podia imaginar el torrent de sang que s’acostava”.

I Juan Ramón Jiménez?

Simpatitzava amb la República i en acabar la guerra es va exiliar.

I.G.: M’encanta la seva conferència sobre la “feina gustosa”.

Què és això?

I.G.: L’ésser humà necessita treballar, però a gust. Juan Ramón no deixava un poema en pau, els reescrivia sense parar.

Què és la poesia?

Quelcom inefable que percebem mitjançant l’emoció.

I.G.: El que dona sentit més pur a les paraules de la tribu, deia Mallarmé.

Diguin-me uns versos del seu gust.

I.G.: “El vent s’aixeca, cal procurar viure” (Paul Valéry).

Ligero de equipaje

Vida y muerte de Federico García Lorca. Ara presenten Cuatro poetas en guerra (Planeta Cómic), emocionant semblança de quatre de les millors veus poètiques d’Espanya en el cruent tràngol de la nostra guerra civil. “Dona-li protagonisme a Quique”, em prega Gibson a l’inici de l’entrevista a dues mans. I ho faig, si bé Ian Gibson (I.G.) interpola els seus precisos apunts sobre el que més l’apassiona: la poesia i Espanya. Cuatro poetas en guerra, de Palomo i Gibson, és un regal per a la vista i un tresor de memòria, sensibilitat i història, model d’art, coneixement i cultura.

Mané Espinosa