La Vanguardia (Català-1ª edició)
Comparacions odioses
No hauria de ser una gesta que un govern de coalició consensuï un acord per aprovar els seus pròxims pressupostos, com acaben de fer el PSOE i Unides Podem, però el soroll mediàtic dels últims mesos presagiava que podrien tenir molts més problemes. Com ja és habitual, Pedro Sánchez acaba sortint-se amb la seva i aconsegueix aprovar els seus tercers pressupostos consecutius. No està gens malament.
El següent capítol de la campanya contra “el Govern Frankenstein” serà dir que li faltaran vots per poder aprovar-los al Congrés, que Esquerra o el PNB els giraran l’esquena i que la feble majoria parlamentària de Sánchez no sumarà prou vots. Ja hi estem acostumats. La realitat, però, acaba sent una altra de molt diferent, ja que l’experiència d’aquesta legislatura ha demostrat que l’aliança teixida entre l’Executiu central i els seus socis de la sessió d’investidura és més forta del que es pugui pensar.
Hi ha moltes diferències entre el PSOE i UP. L’augment de les partides en Defensa, per exemple, no serà una qüestió que la formació lila pugui assumir com si res. Pablo Echenique va fer ahir un tuit dient que se’ls havia amagat aquest increment i que “és una vergonya”. Però aquestes desavinences no han estat, fins ara, prou motiu per avortar la via de la negociació i del pacte. Segurament si mirem cap a Catalunya hi ha moltes més afinitats entre ERC i Junts que no pas entre PSOE i UP, però, en canvi, aquestes dues formacions estan a un pas de la ruptura definitiva en el Govern. Per més que als partits catalans no els agradi que els donin lliçons des de Madrid, el cas és que el Govern de coalició de la Moncloa està funcionant més cohesionat que el de la Generalitat. A cap dirigent d’UP no se li acudiria plantejar l’amenaça de marxar del Govern. Potser perquè si llances un envit d’aquest tipus, corres el risc que et diguin que si. Quan vaig escriure fa uns dies que Junts es ficava en un embolic, no em pensava pas que seria de proporcions tan calamitoses.
Mentre a Catalunya tots estem pendents de la decisió que prenguin els sis mil militants de Junts, a Espanya ja tenen a punt els seus pressupostos per a la tramitació parlamentària.