La Vanguardia (Català-1ª edició)
Polònia reclama 1,35 bilions d’euros a Alemanya en reparacions de guerra
La ministra germànica Baerbock respon a Varsòvia que l’afer està tancat
Polònia vol reobrir converses amb Alemanya per al pagament de reparacions per la destrucció i mort sofertes al país a mans alemanyes entre 1939 i 1945, durant la Segona Guerra Mundial, però Alemanya dona l’afer per tancat, com va explicitar ahir a Varsòvia la seva ministra d’Exteriors, Annalena Baerbock.
“La societat polonesa continua traumatitzada per l’atac i l’ocupació, i això impedeix un desenvolupament més gran de les relacions entre Polònia i Alemanya, per la qual cosa ja és hora d’afrontar el problema”, va dir en roda de premsa conjunta el seu homòleg polonès, Zbigniew Rau, que dilluns a la tarda sorprenentment havia anunciat la tramesa d’una nota diplomàtica al ministeri alemany sobre la qüestió.
El viatge de dimarts de la cap de la diplomàcia germànica a Varsòvia ja estava previst, per participar en una conferència internacional amb la guerra a Ucraïna com a assumpte principal. Baerbock va admetre a la roda de premsa la “responsabilitat històrica” del seu país per la invasió nazi de Polònia, però va rebutjar la demanda polonesa d’indemnitzacions.
“He vist que queda molt dolor en la població polonesa, no només entre persones de 90 anys, sinó també de 9 anys, i potser a Alemanya no l’hem sabut veure”, va dir, demanant de treballar com a veïns i socis europeus en “la responsabilitat de preservar la confiança que hem construït junts en els últims trenta anys”. Baerbock va emfatitzar que “això inclou acceptar i recordar el patiment incommensurable que Alemanya va provocar al poble de Polònia”, però també que el capítol de reparacions està tancat.
L’afer és d’extrema complexitat. L’1 de setembre, dia del 83è aniversari de l’inici de la invasió nazi de Polònia, el Govern polonès va publicar un informe de pèrdues, que va estimar en 6,2 bilions de zlotys (1,35 bilions d’euros). Del total, “una part molt important és la indemnització per la mort de més de 5,2 milions de ciutadans polonesos”, va dir Jaroslaw Kaczynski, líder del partit governant Dret i Justícia (PiS).
El Govern de Polònia rebutja una declaració del 1953 dels líders comunistes que hi havia aleshores al comandament i que, sota pressió de la Unió Soviètica, van afirmar que el país no faria més reclamacions a Alemanya. Els alemanys argüeixen que van pagar una compensació als països de l’Est en els anys posteriors a la guerra, i que va ser Moscou qui va decidir-ne el repartiment.
Berlín també addueix que, al redibuixar-se les fronteres després de la guerra, els territoris que Polònia va perdre a l’est van quedar compensats amb territoris que abans van ser alemanys i ara pertanyen a l’oest de Polònia. Segons Alemanya, Polònia va renunciar a les reparacions el 1953 i va confirmar la renúncia diverses vegades.
El Govern polonès rebutja la renúncia del 1953 que va forçar l’URSS, i Berlín addueix que ja ha fet pagaments
En sòl polonès, l’Alemanya nazi va instal·lar camps d’extermini com Auschwitz-Birkenau, guetos com el de Varsòvia, i altres guetos i camps, on van assassinar milions de persones, la majoria jueus. Als anys noranta, Alemanya va pagar una compensació única a antics presoners dels camps i a víctimes de treball forçat, entre els quals molts polonesos.
Segons el ministre polonès Rau, un nou acord de reparacions hauria d’incloure també indemnitzacions a les víctimes de l’agressió nazi i als seus familiars, i trobar una solució sistèmica al saqueig d’obres d’art, arxius i dipòsits bancaris. ●