El professor que suspenia massa gent

La Universitat de Nova York fa fora un docent per la denúncia que és dur

La cultura woke està molt de moda. Serveix per a tot. Als Estats Units, per exemple, la dreta la utilitza per denunciar que els progres “cancel·len” els blancs que es neguen a sentir-se culpables pel pecat original de l’esclavitud, cosa que alguns anomenen l’holocaust dels Estats Units.

Els de l’esquerra retreuen als conservadors la seva ansietat censora –no cremen llibres, ara per ara, però en prohibeixen– de tot el que pugui ser una crítica a la seva visió del nacionalisme (blanc), de Déu o dels conceptes tradicionals del masculí i el femení, en què el matrimoni només és mixt i les nenes juguen amb les nenes.

Però, de tot el que s’ha vist fins ara amb la imposició del políticament correcte –en funció del bàndol que ho reclama o ho nega–, el cas de la Universitat de Nova York, la prestigiosa NYU, marca diferències i compleix el somni de tot estudiant que assegura ser víctima de la tírria del professor per excusar les seves males notes.

L’“Em té mania” s’ha convertit en una espècie de Fuenteovejuna a Manhattan contra Maitland Jones jr., des de fa dècades reputat docent al terreny de la química orgànica, primer a Princeton i després a la NYU, així com autor de llibres de text influents. Fins i tot ha rebut premis pel seu estil d’impartir les classes i el reconeixement de ser un dels professors més cool (enrotllat, guai) en aquestes institucions.

Tot això es va esfondrar aquesta primavera, amb el retorn presencial al campus, sense restriccions pandèmiques, quan 82 dels seus 350 estudiants, menys d’una quarta part, van firmar una petició de retret cap a ell. Segons The New York Times, aquest grup d’alumnes van assenyalar que les exigències del curs, conegut per posar fi al somni de molts d’accedir a la facultat de Medicina, eren massa altes, i van culpar el doctor Jones, 84 anys, de les seves baixes qualificacions.

L’al·ludit va defensar els seus criteris en va. Just quan va començar el semestre de la tardor el degà li va comunicar que li havien liquidat el contracte, equivalent al “cancel·lat” avui tan en voga.

La victòria dels estudiants, que paguen quotes de prop de 80.000 dòlars anuals (dormitori inclòs) i tenen la paella pel mànec quan les arques universitàries han patit tant amb el confinament, encara és més demolidora amb altres mesures adoptades per apaivagar la irritació. La NYU els va oferir revisar-los les notes i els va permetre retirar-se de la classe amb caràcter retroactiu.

La represàlia contra el professor va agafar per sorpresa els mateixos alumnes que van llançar la campanya en línia. En cap moment no van sol·licitar l’acomiadament de Jones, i ni tan sols van pensar que seria possible.

Al Times Marc Walters, un dels responsables del departament de Química, va afirmar que aquest pla significa estendre “una mà amable però ferma als estudiants i als qui paguen la factura de la matrícula”, amb referència als pares que assumeixen aquesta inversió i que projecten l’èxit dels seus fills

La NYU porta a l’extrem la queixa de 82 dels 350 alumnes, que no en van demanar la destitució

sobre ells mateixos. Jones va argumentar després de la seva marxa que era sorprenent el nombre d’estudiants que llegien malament el qüestionari de l’examen i que no anaven a les aules, ni miraven els vídeos, ni eren capaços de respondre a les preguntes.

“No tindrem bons metges si es permet que accedeixin a la carrera els que no compleixen els requisits perquè les universitats volen protegir els seus llocs a les classificacions”, va tuitejar Alice Dreger, experta en bioètica.

Com ella, docents de la facultat de Química de la NYU i altres alumnes de Jones van sortir en defensa seva i van enviar cartes de suport al professor. Alguns dels seus col·legues van lamentar, en línia amb Dreger, que la universitat vol que els estudiants vagin pregonant coses meravelloses de la NYU perquè així més gent s’inscriurà als seus cursos i els rànquings es mantindran alts, cosa que es tradueix en més ingressos. El portaveu de la institució va justificar la decisió “pel menyspreu i l’opacitat” del docent.

Hi va haver col·legues que encara hi van afegir un temor. Que això signifiqui abaixar el nivell per no perdre la feina. ●