La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El PP també ha de fer autocrítica del procés”
Directora adjunta de ‘La Vanguardia’ Lola García
Lola García (Badalona, 1967) presenta aquesta tarda a Barcelona El
muro, una crònica en què ofereix la visió del procés des de Madrid i en què explica com el van viure des de la Moncloa o també des del palau de les Salesas, seu del Tribunal Suprem. Un relat sobre l’independentisme que arriba cinc anys després de l’1-O i de narrar, en El
naufragi, el període que va viure Catalunya del 2012 al 2017.
El Govern de Rajoy va pensar que l’1-O era com el 9-N?
Al principi sí. Cap al final s’adona que l’envergadura pot ser més gran. Molt més gran. I per això s’envien a milers de policies a Catalunya. Però Rajoy sempre es resisteix a enviar l’exèrcit, malgrat les peticions en aquesta direcció de part d’un sector del govern, encapçalat per María Dolores de Cospedal.
Vostè explica precisament que la ministra de Defensa era a Barcelona l’1-O.
Sí, Cospedal aprofita l’excusa de ser secretària general del partit per venir a Barcelona a visitar el PP català. Però ve a veure in situ com està funcionant l’1-O per si fos necessari prendre alguna decisió que anés més enllà del dispositiu policial. Havia intentat que hi hagués més efectius militars a Catalunya, però Rajoy no va voler, i els acaba distribuint per Aragó.
Al llibre explica que hi va haver improvisació del Govern per la reacció d’Europa a les càrregues policials.
El Govern de Rajoy havia fet una tasca diplomàtica a Europa mal enfocada. Primer, no va ser tan intensa com la que feia l’independentisme i, segon, combatia el missatge independentista amb l’argument legal. De la mateixa manera que ho feia dins d’Espanya, defensant que calia complir la Constitució i punt. Es va desentendre del relat més emocional. El mateix 1-O el Govern està més pendent del que passa aquí que de la reacció que hi pot haver a Brussel·les o en el Parlament Europeu.
La resposta que planejava Brussel·les aquella tarda podria haver perjudicat els interessos d’Espanya?
El Govern es va mobilitzar quan es va adonar que a Europa hi podria haver un oferiment a les dues parts per buscar una solució, involucrant la Comissió Europea. No crec que això hagués comportat ni un reconeixement de la independència, ni la validesa de l’1-O, però sí una certa victòria conjuntural per a l’independentisme.
Rajoy considera, al seu llibre, que no va cometre cap error majúscul durant el procés?
Rajoy considera que no ho podria haver fet millor. Però el PP també ha de fer autocrítica del procés. El Govern de Rajoy hauria de reflexionar si es podria haver actuat d’una altra manera. Fins i tot seria bo que Pedro Sánchez critiqués sense complexos aquelles càrregues policials. L’1-O va ser un ridícul espantós per a la imatge d’Espanya a Europa.
Explica que el 155 es va imposar a Catalunya sense cap resistència.
Sí, i en el Govern, en aquell moment, hi havia nombrosos alts càrrecs independentistes que després han tingut rellevància en la política catalana. El Govern espanyol tenia por que hi hagués un exercici de resistència, però al final no n’hi va haver.
El llibre recull la trajectòria dels presidents del Govern i també del jutge Manuel Marchena. Quina importància té el magistrat en la seva crònica?
Em semblava que el relat seria incomplet si no feia algun apunt del món judicial. El que va fer el Govern del PP va ser traslladar a la justícia la responsabilitat última del que passava amb els líders independentistes. A través de Marchena es poden intuir algunes de les coses que passen en el Tribunal Suprem o en el Consell General del Poder Judicial. Permet acostar-se a la persona que en aquell moment va carregar amb aquell pes. La sentència es redacta amb pressió ambiental, tot i que em sembla que Marchena no va patir pressions polítiques directes.
Els indults concedits als líders independentistes passaran factura a Pedro Sánchez?
No, els indults no. La majoria de la població, una vegada concedits, ha comprovat que han contribuït a pacificar la situació. Una altra cosa és que li passin factura els acords amb ERC o Bildu.
Descriu la relació entre el Govern i la Generalitat com un “bucle endimoniat”.
Sí, quan un vol dialogar, o li convé dialogar, o està en millor disposició de fer-ho, es troba un mur perquè a l’altre costat no interessa la negociació. Quan hi ha disposició a Catalunya, a Madrid no estan per la feina. I viceversa. Crec que és una situació que no canviarà. És la història d’un desacord; ningú no renuncia als seus interessos i posicions maximalistes.
Com ha influït l’independentisme en la política espanyola? En els últims anys el procés independentista ha marcat la política espanyola d’una manera increïble. El fenomen Vox no hauria crescut tant sense el conflicte a Catalunya. Ciutadans es fa gran a Espanya per molts factors, però el que fa que pugui llançarse amb aquell ímpetu és el seu gran creixement inicial a Catalunya. A més, em sembla absurd pensar que es pot governar Espanya d’esquena a Catalunya, és inviable. ●
L’1-O “Cospedal va intentar que hi hagués més efectius militars a Barcelona” Relació amb Madrid “És la història d’un desacord; ningú no renuncia a posicions maximalistes”