La Vanguardia (Català-1ª edició)
El ‘Govern il·legítim’ resisteix
El Govern il·legítim acaba d’aprovar els tercers pressupostos consecutius. Més despesa social i una significativa pujada de les partides de Defensa dedicades a l’armament, cosa que no deixa de ser un notable exercici d’equilibrisme. Un equilibrisme gairebé impossible. (Ahir a la tarda Unides Podem ja no va poder amagar el malestar.)
El Govern Frankenstein segurament aconseguirà que els comptes del 2023 siguin aprovats pel Parlament. Ni PNB ni Bildu, ni ERC ni Compromís, no estriparan ara les cartes. Junts per Catalunya és una altra cosa, si es que avui és possible definir aquesta organització. La gent de Junts amb certa intel·ligència política ja està esperant Alberto Núñez Feijóo.
La coalició impossible culminarà la legislatura i acabarà sent el Govern més estable que ha tingut Espanya des del desembre del 2015, moment en què, a través del vot, la societat va començar a exigir comptes pels danys de la crisi econòmica, per la corrupció i per la falta d’exemplaritat de qui hi havia dalt de tot: el rei Joan Carles.
El Govern de coalició PSOEUnides Podem ha trencat les previsions dels qui estaven convençuts que aquesta aliança es trencaria per manca de cohesió i ha espatllat somnis dels qui els volien veure descarrilar.
El Govern socialcomunista no ha perdut cap votació important al Congrés i al Senat. L’única que va estar a punt de perdre, amb greus conseqüències per a l’estabilitat de la legislatura, va ser salvada in extremis pel vot equivocat d’un diputat del Partit Popular. 3 de febrer del 2022, votació de la nova llei laboral.
El Govern que havia de naufragar abans que el gall cantés el Nadal del 2020 s’ha vist en l’obligació de gestionar una epidèmia que va obligar a recloure la població a casa, i ara ha de fer front als efectes de la guerra d’Ucraïna. Té al davant una oposició que li continua negant la legitimitat, un front mediàtic que el sacseja diàriament i el bo i millor de la ciutat de Madrid. No és segur que Espanya es pugui governar durant un llarg període de temps tenint en contra el Madrid que trepitja fort. Aquesta és una de les grans proves d’aquesta legislatura.
El Govern que Felipe González va considerar impossible des del primer dia està resistint més del que es preveia, però pot ser que també acabi tenint en contra l’esperit de l’època, i això ja són figues d’un altre paner.
La despesa militar tensa l’acord PSOE-UP per als tercers pressupostos generals de l’Estat
L’esperit de l’època reflectit en les últimes eleccions a Itàlia i el Brasil. L’esperit de l’època que potser vegem plasmat en les eleccions legislatives del novembre als Estats Units.
El canari a la mina de la incertesa és el soci menor de la coalició, Unides Podem, sempre neguitosos. Podem ha pogut governar, però és un moviment d’opinió molt vulnerable al vent de l’època. Han aguantat campanyes infames que haurien desmuntat qualsevol, però l’època els està crispant els nervis i pot ser que els provoqui una trencadissa al pla orgànic i electoral. Dir que UP pot ser la baula feble de la coalició és parlar del signe del temps. Si UP es trenca i no suma, Frankenstein s’esvairà i vindrà una altra cosa. Un govern a la italiana, probablement.
No avancem esdeveniments. S’han equivocat els qui pronosticaven el ràpid final d’una aliança “indesitjable”. El preu del gas decidirà. La guerra d’Ucraïna decidirà. La por condensada de l’home del carrer decidirà. La desorientació dels joves decidirà. L’època decidirà. ●