Pressupostos socials per al 2023

El projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2023, pactat dimarts a la matinada entre el PSOE i Unides Podem –els dos socis de la coalició de Govern central– és el més expansiu de la democràcia, amb un augment rècord de la despesa consolidada. Té un triple objectiu: el benestar social, la inversió pública com a motor de la privada i el control del dèficit públic, que es limitarà al 3,9% del producte interior brut (PIB). Aquest cercle virtuós es podrà aconseguir gràcies a l’important augment de la despesa social, que suposa el 60% del total, a la milionària aportació dels fons europeus i a l’augment de la recaptació fiscal. L’augment de la recaptació fiscal, al seu torn, serà possible pel creixement de l’ocupació, ja que s’espera que es pugui crear un milió de llocs de treball més, fins als 21 milions, i perquè no s’ha deflactat la tarifa de l’IRPF, cosa que de facto implica una pujada fiscal en fred a les classes mitjanes i altes, que se suma a l’impost sobre les grans fortunes. Amb això es compleix un altre objectiu del Govern espanyol: que els que tenen més ajudin els que tenen menys a sobreviure a la guerra de Putin. Això se situa en línia amb la filosofia fiscal aconsellada per organismes internacionals tan ortodoxos econòmicament com l’FMI, l’OCDE o la mateixa Comissió Europea.

El tripartit de l’oposició (PP, Vox i Ciutadans) ha qualificat el projecte de pressupostos presentat ahir per la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, i per la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, com a clarament electoralista de cara a les cites amb les urnes previstes per al 2023. Gairebé amb tota seguretat això ha influït en la distribució de la despesa, però hi ha moltes necessitats socials per atendre i els dos objectius es complementen. El Govern central, amb Montero com a protagonista, ara ha de negociar l’aprovació dels pressupostos amb els seus socis del bloc d’investidura i tot indica que ho aconseguirà novament, malgrat les dures exigències que ERC pot presentar, igual com ho ha fet els dos exercicis anteriors. Serà un suport important per al president Sánchez.

La despesa més important –aquest any més que mai– és la dedicada a garantir el poder adquisitiu de les pensions, ja que suposa el 40% de tota la despesa consolidada. Està previst que les prestacions s’incrementin un 8,5%. Globalment la despesa en pensions pujarà l’11,4%, un percentatge que no s’ha assolit mai els últims quaranta anys i, per primera vegada en tretze anys, es tornen a ingressar diners en l’anomenada guardiola de les pensions (2.500 milions d’euros) per complir amb el Fons d’Equitat Intergeneracional. També és destacable l’augment del salari als funcionaris, amb un increment del 2,5% i el compromís de recuperar gradualment els pròxims tres anys el poder adquisitiu perdut. Amb això l’Executiu pressiona les empreses perquè segueixin l’exemple.

Tots els epígrafs dels pressupostos generals de l’Estat pugen considerablement excepte dos: el de prestacions d’atur, gràcies a la millora del mercat laboral, i el del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Malgrat això, les comunitats autònomes rebran el 2023 més de 135.000 milions d’euros, un 24% més, en la ja tradicional política de pedaços en absència –un any més– de la reforma del sistema de finançament autonòmic.

L’important augment de les inversions reals previstes, que pugen un 33% gràcies als fons europeus, contribuirà decisivament que l’economia eviti la recessió i pugui créixer un 2,1%, menys de la meitat que aquest any (4,4%), fet que suposa una important frenada. El gran problema és l’elevada inflació, que la ministra Calviño espera que es reduirà progressivament, i l’enorme incertesa derivada de la guerra de Putin a Ucraïna. ●

El pacte de la coalició de Govern es comença a negociar amb el bloc d’investidura