Una ZBE amb més sensibilitat social

L’Ajuntament de Barcelona ha corregit l’ordenança sobre la zona de baixes emissions (ZBE), i ho ha fet seguint criteris que afavoreixen els sectors de població més vulnerables. Aquesta és una bona notícia. I també una notícia previsible, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’hi pronunciés. En termes generals, aquesta correcció rebaixa les exigències municipals que tenien per objectiu la reducció del nombre de vehicles habilitats per circular. I ho fa, com dèiem, apostant per criteris que atenen les necessitats dels sectors amb menys recursos econòmics.

Així, per exemple, la correcció suposa un augment del nombre d’autoritzacions anuals per a la circulació dels vehicles que ara estaven força vedats, passant de deu a vint-i-quatre dies l’any. També es permet l’entrada a la ciutat de vehicles que aporten serveis singulars. Les exempcions atenen igualment els propietaris de vehicles que acreditin ingressos inferiors a dues vegades l’indicador de renda d’efectes múltiples. A més a més, ajuden els propietaris en edats pròximes, en cinc anys o menys, a la jubilació, que necessiten els vehicles per atendre el seu exercici professional.

A grans trets, aquesta correcció ens sembla oportuna i realista. Els objectius generals de l’ordenança de la ZBE, en el seu format inicial, continuen sent pertinents. Es tracta de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, per la via de reduir la circulació de trànsit de vehicles de motor. Però aquest objectiu col·lideix amb els interessos de moltes persones que necessiten continuar utilitzant els seus vehicles, per raons de mera subsistència, i que agrairan una normativa lleugerament més laxa, que els permeti donar resposta a les necessitats personals i econòmiques sense alterar en excés l’assoliment dels objectius col·lectius.

El propòsit de la ZBE és una cosa que tots els ciutadans poden compartir. És qüestió de millorar la qualitat de l’aire de la ciutat i, d’aquesta manera, preservar la salut del conjunt dels ciutadans. Estem parlant d’una àrea de 95 quilòmetres quadrats, que inclou municipis com ara Barcelona, l’Hospitalet, Cornellà, Esplugues o Sant Adrià, on es concentra, amb alta densitat, bona part de la població de Catalunya. Però, alhora, aquests objectius, compartits en l’àmbit comunitari, han de ser compatibles amb la protecció de les classes més desfavorides. Vet aquí la pertinència d’aquesta mesura, que, sense negar els fins majors, vol protegir els més febles. ●

Els objectius col·lectius no s’han d’aconseguir a costa de les necessitats dels més febles